| Publicació de la fitxa: 2020-06-16
Darrera modificació: 2020-06-23 |
| Bases de dades: | Sciència.cat |
| Descripció |
| Autor: | Lluís Cifuentes |
| Estat: | bàsica |
| Identificació |
| Autor: | Anònim |
| Títol regularitzat: | Receptes i eixarms de medicina i casolanes (Houghton) |
| Llengua: | Català |
| Data: | estimada - s. XV |
| Notes sobre la datació: | Datació de la còpia conservada, probablement obra d'un convers de jueu mallorquí emigrat a Itàlia (Florència?). |
| Estat de l'obra: | conservada |
| Forma: | prosa |
| Gènere: | Eixarm
Recepta casolana
Recepta mèdica |
| Matèries: | Medicina - Farmacologia
Màgia - Màgia mèdica i protectora
Tècniques - Casolanes |
| Contingut |
| Consistència: | fragmentària |
| Especificacions: | A l'eixarm no es va copiar el "vers" o oració. |
| Íncipit |
| Rúbrica inicial: | «Jacobo de Ausilamo, lo qui tenia la botig[a] a la loga». |
| Íncipit text: | «Per conservar marts o altra paliseria. — Prin ruda e du[n]sell, e bull-ho...» |
| Èxplicit |
| Èxplicit del text: | «... encuntinent li ffa ronpre la matèria. Provat». |
| Continguts |
| Índex de continguts
(rúbriques o epígrafs): | (1) "Per conservar marts o altra paliseria"; (2) "A done que com és prenys no s'affoll"; (3) "Per mal d'escinènsia"; i (4) "A [a]sò metex". |
| Altres persones relacionades |
| Al·ludit: | Ausilamo, Jacobo de (fl. s. XV) |
| Sinopsi |
| Sinopsi: | Una recepta casolana, per a protegir les pells de les arnes (1), un eixarm per a evitar l'avortament (2) i dues receptes mèdiques per a l'esquinància o angines (3-4). |
| Públic/intenció: | Conversos
Jueus
Usuari |
| Transmissió |
| Manuscrits: | Fragmentària - Cambridge (MA, EUA) - Houghton - Manuscripts - Typ 479 - f. 112v |
| Bibliografia |
| Edicions: | Ilil Baum (Hebrew University of Jerusalem/Sciència.cat), en prep. |
| Observacions |
| Abans del text, al cantó superior dret del foli, hi ha l'esment a «Jacobo de Ausilamo» que s'ha consignat a l'apartat Rúbrica inicial, copiat per la mateixa mà. Pot ser un simple recordatori o bé el nom del personatge que va proporcionar les receptes a l'anònim recopilador que posseïa el manuscrit en el segle XV. Aquest anònim devia ser mallorquí («aygo», núm. 1), jueu, o més aviat convers (al ms. hi ha continguts devocionals cristians), instal·lat a Itàlia, potser a Florència (escriu en italià toscà, en alfabet llatí, i en català, en alfabet hebreu i llatí). |