|  | Publicació de la fitxa: 2017-08-28 Darrera modificació: 2020-06-30
 | 
|  | Bases de dades: | Sciència.cat | 
|  | Descripció | 
|  | Autor: | Lluís Cifuentes | 
|  | Estat: | completa | 
|  | Identificació | 
|  | Autor: | Anònim | 
|  | Títol regularitzat: | Recull miscel·lani sobre aigües i procediments alquímics (BnF Esp. 289) | 
|  | Traductor: | Anònim | 
|  | Llengua: | Català | 
|  | Data: | estimada - ss. XIV-XV | 
|  | Notes sobre la datació: | Vegeu Observacions. | 
|  | Estat de l'obra: | conservada | 
|  | Forma: | prosa | 
|  | Gènere: | Compendi d'alquímia Recepta alquímica
 | 
|  | Matèries: | Alquímia | 
|  | Contingut | 
|  | Conservació: | fragmentària | 
|  | Especificacions: | Aparentment, extractes d'obres més àmplies. | 
|  | Íncipit | 
|  | Íncipit text: | «Considerades moltes coses de les influèns[i]as de les planetes i les calitats que cada una té, avem ara a dir de la virtut de la aiga de vida, e així és anomenada aiga de vida decocsió e distil·lasió del vi de què n'ix e n'és separada...» | 
|  | Èxplicit | 
|  | Èxplicit del text: | «... e sàpies que millor sirà que la metes en .4. o .5. carabasas o cosos d'elanbic per fer-o pus prest tots a la una, car so que faràs en un mes faràs en .X. dies. Aprés torne metre aquesta aigoa sobre les sues feses et, bé tapat et bé llutat, torna-o a distil·lar et cetera. E loa a Déu». | 
|  | Colofó: | «Lo autor és un metge». | 
|  | Continguts | 
|  | Índex de continguts (rúbriques o epígrafs):
 | (1) Virtuts de l'aigua de vida; (2) «De l'aiga de l'or»; (3) «En aquest capítol apar la primera part de la Pràtica en la manera de fer l'aigoa ab la qual se pusce [sic] disolre l'or segons que·s seg[u]eix»; (4) «Tersa rúbrica: de la purificasió de l'or»; (5) «Preparasió de la sal comuna»; (6) «Per blanc, sobre Júpiter e Mercuri (és provada en la cort del rey de Fransa)»; (7) «Sobre mercuri»; (8) «Seg[u]eix-se lo nodriment qui·s deu fer dels .2.»; (9) «De la projesió del dit ellixir, et primer de la pedra»; (10) «E si vols rodoir la pedra et lo dit ellixir a pedra»; (11) «Disolisió [sic] del sol»; (12) Recepta per fer una aigua verda, ínc. «Recipe 2. ll. vidriol de Montalbà...». | 
|  | Altres persones relacionades | 
|  | Altres: | Pseudo-Ramon Llull {autoria parcial a verificar} | 
|  | Copista: | Mas, Jaume (fl. s. XVI-1) | 
|  | Sinopsi | 
|  | Sinopsi: | Extrets de diverses obres, entre les quals potser alguna del corpus pseudolul·lià. | 
|  | Públic/intenció: | Alquimistes Usuari
 | 
|  | Transmissió | 
|  | Manuscrits: | Fragmentària - París - BnF - Manuscrits: Esp. - 289 - ff. 173r-179r | 
|  | Observacions | 
|  | Extrets d'un tractat sobre aigües alquímiques (potser del Pseudo-Ramon Llull) i receptes sobre diversos procediments. Després del núm. 4 hi ha un «Deo grasias» escrit en línia a part. Segurament són traduccions fetes a partir de fonts llatines. 
 Fragment conservat en una miscel·lània alquímica copiada per Jaume Mas (fl. s. XVI-1) d'un antígraf (s. XIV o XV?) que devia contenir el mateix conjunt d'obres i del que Mas modernitza la llengua. És copiat després de la còpia de Joan de Rocatalhada, Llibre secret en filosofia, Traductor: Anònim i per això a vegades ha estat erròniament considerat, en les descripcions, part de l'obra de Rocatalhada. Al final del recull hi ha l'expressió atribuïble al copista Jaume Mas «Lo autor és un metge».
 |