| Publicació de la fitxa: 2016-02-14
Darrera modificació: 2020-07-02 |
| Bases de dades: | Sciència.cat, Arnau |
| Descripció |
| Autor: | Lluís Cifuentes |
| Estat: | bàsica |
| Identificació |
| Autor: | Anònim |
| Títol regularitzat: | Virtuts de l'herba de Tunis (versió 1) |
| Altres títols: | «Virtu[t]ç de la erba de Túniç» |
| Traductor: | Anònim |
| Llengua: | Català |
| Data: | estimada - s. XIV-1 |
| Lloc: | Barcelona? |
| Notes sobre la datació: | Conservada en un ms. datable a mitjan s. XIV, molt probablement copiat a Barcelona. |
| Estat de l'obra: | conservada |
| Forma: | prosa |
| Gènere: | Herbari |
| Matèries: | Història natural - Vegetals
Medicina - Farmacologia |
| Contingut |
| Consistència: | completa |
| Conservació: | completa |
| Íncipit |
| Rúbrica inicial: | «Açí comencen las virtu[t]ç de la erba de Túniç». |
| Íncipit text: | «Erba de Túniç en aràbich és dita zar? e diu Diascòrides...» |
| Èxplicit |
| Èxplicit del text: | «... e gite dels coraçons dels omnes torçons de fredor». |
| Sinopsi |
| Sinopsi: | Relació de les propietats mèdiques de la planta anomenada herba de Tunis (herba tunica, diptamus, i en català també diptam o dictam). |
| Públic/intenció: | Extrauniversitaris
Metges pràctics
Profans |
| Transmissió |
| Manuscrits: | Vic - ABEV - Manuscrits - 191 - f. 4v |
| Bibliografia |
| Edicions: | Canibell i Masbernat (1918), Bibliografia medical de Catalunya ..., làm. en b/n entre pp. 310-311 (facs. ABEV 191) |
| Bibliografia: | Beaujouan (1972), "Manuscrits médicaux du Moyen ...", p. 208
Cifuentes i Comamala (2006), La ciència en català a l'Edat .... p. 285 |
| Observacions |
| Obra relacionada amb la complexa tradició de l'atribuïda a Pere Hispà, Thesaurus pauperum, al cos original de la qual es va sumar. En algunes versions llatines, però no en les catalanes, és atribuïda a Arnau de Vilanova (c. 1240 – 1311).
Aquesta versió, aparentment més antiga, no conté tot el catàleg de virtuts ni les instruccions per a la sembra que té l'Anònim, Virtuts de l'herba de Tunis (versió 2), Traductor: Anònim.
Per a la seva difusió, vegeu Anònim, Berenguer Satorre, Recepta d'ungüent per a les cames i nota sobre l'herba de Tunis (òlim ACA BGC 615). |