| Anònim. Sefer refuʾot
|  | Publicació de la fitxa: 2015-05-16 Darrera modificació: 2021-12-01
 |  |  | Bases de dades: | Sciència.cat |  |  | Descripció |  |  | Autor: | Lluís Cifuentes |  |  | Estat: | completa |  |  | Identificació |  |  | Autor: | Anònim |  |  | Títol regularitzat: | Sefer refuʾot |  |  | Altres títols: | 'Llibre de medecines' Receptari Firkovitch
 |  |  | Llengua: | Català Hebreu
 |  |  | Data: | estimada - s. XIV-2 |  |  | Lloc: | Catalunya Nord |  |  | Estat de l'obra: | conservada |  |  | Gènere: | Receptari mèdic professional |  |  | Matèries: | Medicina - Farmacologia Medicina - Ginecologia, obstetrícia i cosmètica
 Medicina - Oftalmologia
 Màgia - Màgia mèdica i protectora
 |  |  | Contingut |  |  | Consistència: | fragmentària |  |  | Especificacions: | Al ms. es detecten fins a quatre sectors en què manca un o més folis, i el text és àpode. |  |  | Íncipit |  |  | Invocació: | [Benediccions i pau] |  |  | Íncipit text: | [<Pólvores i xarops>. — Pólvora profitosa per a tots els membres del cos. — Pren *regalèssia*, 2 *escaroles*, *pelitre*, *cost*, *gingebre*, *pinyons?*, *api*, magrana cremada, *polipodi*, *espicanard*...] |  |  | Èxplicit |  |  | Èxplicit del text: | ... [Remei bo, de boca d'un savi, per a la migranya i el que surt supurant de l'orella. — ... i salsa quallada i sement de poma del *paradís*, *girofle*, pebre, comí, *cinamom* i les herbes *borratges*, fenoll i *gosobert*] [...] |  |  | Font: | Text traslladat al català actual a partir de la traducció castellana de l'original hebreu publicada per Blasco Orellana 2015. Els mots que són en català aljamiat a l'original, en cursiva a la traducció esmentada, es marquen aquí amb asteriscs. |  |  | Altres persones relacionades |  |  | Autoritat citada: | Nicolau de Salern (fl. s. XII-1) Sullam Caravida (1388)
 Hipòcrates (c. 460 aC – c. 375/351 aC)
 Ibn al-Ǧazzār (c. 898 – c. 980)
 Isḥāq ibn Sulaymān al-Isrāʾīlī (c. 832 – c. 932)
 Ahun l'Ismaelita
 |  |  | Sinopsi |  |  | Sinopsi: | 'Llibre de medecines' (Sefer refuʾot) o receptari mèdic copiat per a un metge jueu català. |  |  | Públic/intenció: | Un metge jueu català anònim. |  |  | Públic/intenció: | Jueus Metges pràctics
 |  |  | Transmissió |  |  | Manuscrits: | Fragmentària - Sant Petersburg [Sankt Peterburg] - RNL - Manuscrits: Firkovitch Heb. I - 338 - ff. 1r-43v |  |  | Bibliografia |  |  | Edicions: | Magdalena Nom de Déu (1999-2000), "Curiosas recetas médicas en un ..." - fragmentària Blasco Orellana (2006), Manuscrito hebraicocatalán de ... - Facs. i ed. diplomàtica
 Blasco Orellana (2006), Un Séfer refu'ot ...
 Blasco Orellana (2015), Recetario médico ... - Ed. i trad. al castellà
 |  |  | Bibliografia: | Blasco Orellana (2006), "Fragmento de un manuscrito hebreo ..." Blasco Orellana (2011), "Magia médica o medicina mágica ..."
 Blasco Orellana (2013), "La dona jueva en la medicina ..."
 Cifuentes i Comamala (2016), "El receptari mèdic baixmedieval ..."
 Blasco Orellana (2021), "La terminologia catalana ..."
 |  |  | Observacions |  |  | Conté prop de 400 receptes (sense comptar les afegides als marges per altres usuaris posteriors) per a diverses afeccions, ordenades aproximadament des del cap fins als peus, com era habitual en les obres mèdiques. Són fórmules per a pólvores, xarops i electuaris, la ginecologia, l'aparell digestiu, les malalties venèries, l'oftalmologia, les orelles, el nas, el singlot, la cara, la boca i les dents, l'aparell urinari, les hèrnies, els testicles, el coit, les hemorroides i el recte, les cames, els cabells i les cefalees. Algunes receptes són o inclouen eixarms, la majoria extrets de la càbala pràctica (Blasco Orellana 2011 i 2015: 61-77). 
 A part de les receptes mèdiques, hi ha també tres breus poemes (Blasco Orellana 2015: 79-81), de temàtica mèdica, i una nota sobre els dies fasts i nefasts (39r). Gran part del vocabulari tècnic és en català aljamiat en hebreu, la variant del qual pot situar-se al NE de Catalunya (Blasco Orellana 2015: 44-60). També són en català algunes de les fórmules en vers dels eixarms.
 
 Obres i autoritats mèdiques citades: "Antidotari de Nicolau" (ms. "Micolau") [Nicolau de Salern, Antidotarium, que també circulà en català] 2v, "dels llibres de medicina" 19v, "rabí Shéshet" [Benvenist] [Maguen ha-rosh] 20v, Hipòcrates 22r, "del llibre Yaʾīr nativ" [Ibn al-Ǧazzār, Viaticum peregrinantis] 24r 42v, "Llibre de les febres" [Isaac Israeli?, Liber febrium] 24v, "Llibre dels savis d'Etiòpia i Índia" 30r, el llibre de Simlaos, argenter del rei Ptolemeu 30v, "els metges" 34v 16r, "Ahun l'Ismaelita " [oculista] 34v, "va venir algú que patia hemorroides a consultar amb el meu senyor pare, beneïda sigui la seva memòria" 15v, "els savis en medicina" 15v, i "de boca d'un savi" 43v.
 
 Conté tres colofons: un entre la part oftalmològica i la relativa a les orelles (36r), un altre entre la relativa a les cames i la nota sobre els dies fasts i nefasts (39r), i un altre entre aquesta nota, un poema i la part relativa als cabells (39r); entre la nota i el poema hi ha una invocació (39r). Aquests elements podrien provenir de la font (potser una divisió en parts que ja es trobava en la font) o bé indicar diverses fases de l'elaboració del recull original (el testimoni conservat és una còpia d'encàrrec en net).
 
 L'obra és molt semblant a l'Anònim, Sefer ahavat našim, però més extensa i amb un contingut més variat.
 
 El ms. conté un foli que pertany a un altre ms. mèdic en hebreu (Blasco Orellana 2006 edita aquest fragment).
 |  |