Anònim. De complexione corporis et de urinis
| Publicació de la fitxa: 2013-04-28
Darrera modificació: 2020-07-02 |
| Bases de dades: | Sciència.cat |
| Descripció |
| Autor: | Lluís Cifuentes; Jesús Pensado |
| Estat: | bàsica |
| Identificació |
| Autor: | Anònim |
| Títol regularitzat: | De complexione corporis et de urinis |
| Llengua: | Llatí |
| Estat de l'obra: | conservada |
| Forma: | prosa
vers |
| Gènere: | Tractat de semiologia
Tractat teòric |
| Matèries: | Medicina - Diagnòstic i pronòstic |
| Contingut |
| Consistència: | completa |
| Íncipit |
| Íncipit text: | «Corpus itaque hominis ex quatuor humoribus constat, quare habet in se sanguinem, coleram rubeam...» |
| Èxplicit |
| Èxplicit del text: | «... Item, quando videbis hurinam in medio rubeam et de super nigram, et inferius, significat infirmitatem epatis». |
| Altres persones relacionades |
| Autor precedent: | Vindicià, Helvi (s. IV) |
| Sinopsi |
| Sinopsi: | Breu tractat teoricopràctic sobre les complexions i el pronòstic per l'orina. És una adaptació, de datació incerta, a partir de fonts precedents sobre la teoria dels humors i les complexions i sobre el pronòstic per l'orina. Al ms. català no té cap títol. |
| Públic/intenció: | Metges
Profans |
| Transmissió |
| Manuscrits: | Completa - Barcelona - BC - Manuscrits - 864 - ff. 1ra-2rb |
| Bibliografia |
| Bibliografia: | Priscià - Vindicià (1894), Theodori Prisciani Euporiston ..., pp. 484-492 (Epistula Vindiciani ad Pentadium)
Thorndike - Kibre (1963), A Catalogue of Incipits of ..., col. 268-269
Vázquez Buján (1982), "Vindiciano y el tratado De ..."
Jouanna (2005), "La théorie des quatre humeurs et ..." (identifica la font de Vindicià)
Jouanna (2005), "Un traité pseudo-hippocratique ..." (edita la font de Vindicià)
Jouanna (2006), "La posterité du traité ..."
Stok (2012), "Vindiciano e la teoria dei ..." (actualització sobre Vindicià i les seves fonts) |
| Observacions |
| La primera part, sobre les complexions («Corpus itaque hominis... et humidum equali pondere»), que inclou parts en vers, és una traducció parcial, amb variants, de l'epístola de Vindicià a Pentadi sobre els quatre humors (Epistula Vindiciani ad Pentadium, nepotem suum, de quattuor umoribus in corpore humano constitutis, concretament de les pp. 485-489 de l'ed. de V. Rose, Priscià-Vindicià 1894). Aquesta epístola atribuïda al metge de l'emperador Valentinià I (364-375) és, en realitat, tal com es reconeix al seu text, una traducció o adaptació llatina d'una obra grega (pseudo)hipocràtica ('Sobre els polsos i els temperaments del cos humà'), que, a banda de la versió de Vindicià, tingué una recepció més extensa (Pseudo-Sorà, Pseudo-Joan Damascè, Beda el Venerable) a l'Alta Edat Mitjana (Jouanna 2005a i 2005b). Recentment, s'ha posat en dubte l'autoria de Vindicià (Stok 2012). La segona part, sobre el prònòstic per l'orina, té un altre origen.
Es conserven textos llatins amb el mateix íncipit atribuïts a altres autors medievals, que potser contenen refaccions de l'obra pseudohipocràtica similars a la conservada al ms. català: De complexione corporis («Corpus [ergo] hominis ex quatuor constat humoribus... -- ... maximeque capud et loro collo», TK 269); De formatione hominis et morbis quibus obnoxius est (ínc. «Corpus [ergo] hominis ex quatuor constat humoribus... -- ... ad astrorum scientiam suam mentem transferat», TK 269); Flores dietarum [ex dietis Isaac excerpti], atribuïdes, segons els mss., a Arnau de Vilanova, Bernat de Gordon i Joan de Sant Pau («Corpus [ergo] hominis ex quatuor constat humoribus... -- ... et omnem putredinem mundificat et ventrem solvit», TK 268-269). Sobre aquesta última, vegeu Pseudo-Arnau de Vilanova, Flores dietarum. |
|