|  | Publicació de la fitxa: 2012-03-20 Darrera modificació: 2019-09-23
 | 
|  | Bases de dades: | Sciència.cat | 
|  | Descripció | 
|  | Autor: | Lluís Cifuentes | 
|  | Estat: | completa | 
|  | Identificació | 
|  | Autor: | Anònim | 
|  | Títol regularitzat: | Eixarm per afavorir el part (ACA BGC 615) | 
|  | Altres títols: | «Pro partu mulieris» | 
|  | Llengua: | Català Llatí
 | 
|  | Data: | estimada - s. XIV últim quart | 
|  | Lloc: | Barcelona | 
|  | Notes sobre la datació: | Datació i localització del ms., un protocol de contractes de la batllia general de Catalunya que conté actes autoritzades pel notari Berenguer Satorre datades entre el 8-I-1380 i el 21-III-1385. | 
|  | Estat de l'obra: | conservada | 
|  | Forma: | prosa | 
|  | Gènere: | Eixarm | 
|  | Matèries: | Màgia - Màgia mèdica i protectora Medicina - Ginecologia, obstetrícia i cosmètica
 | 
|  | Contingut | 
|  | Consistència: | completa | 
|  | Íncipit | 
|  | Rúbrica inicial: | «Pro partu mulieris» | 
|  | Íncipit text: | «Panditur interea...» | 
|  | Èxplicit | 
|  | Èxplicit del text: | «... Yson, Tetagramaton». | 
|  | Continguts | 
|  | Text complet (receptes o fragments):
 | «Pro partu mulieris. — Panditur interea domus omnipotentis Olimphi hec nova progenies excelso mittitur alto. — Digues a la orella de la dona, tinent la sua mà dreta, aquests noms: On, Yson, Tetagramaton». | 
|  | Altres persones relacionades | 
|  | Recopilador: | Satorre, Berenguer (fl. s. XIV-2) | 
|  | Autor precedent: | Virgili (70 aC – 19 aC) | 
|  | Sinopsi | 
|  | Sinopsi: | Eixarm amb virtuts afavoridores del part. | 
|  | Públic/intenció: | Dones Pacient
 | 
|  | Transmissió | 
|  | Manuscrits: | Completa - Barcelona - ACA - Reial Patrimoni: Batllia General de Catalunya - vol. 615 - f. 1v | 
|  | Bibliografia | 
|  | Edicions: | Roca (1921-1922), "Johan I y les supersticions", pp. 126-127 Roca (1929), Johan I d'Aragó, pp. 368-369
 | 
|  | Observacions | 
|  | L'eixarm reprodueix un vers de Virgili («Panditur interea domus omnipotentis Olympi», Eneida, llibre X, v. 1) i n'adapta un altre del mateix autor. En aquest segon cas, correspon a un passatge de les Bucòliques dedicat al cònsol i poeta Pollio, en el qual invoca les muses de Sicília: «Magnus ab integro saeculorum nascitur ordo. / Jam redit et Virgo; redeunt Saturnia regna; / Jam nova progenies caelo demittitur alto» (Ègloga IV, 5-7). Corregim la transcripció de J. M. Roca, que identificà la procedència del segon vers. 
 Vegeu una versió més curta de l'eixarm, limitada al vers de l'Eneida, a Anònim, Eixarm per afavorir el part (ACV Prot. 3657/6).
 
 Per a la utilització de Virgili en els eixarms per al part, i en concret d'aquest vers de l'Eneida, vegeu Foscati (2014), "La scena del parto: nascita del ...", p. 314, que localitza l'origen d'aquest ús a l'Oribasi llatí (ss. VI-VIII): «Item scribis in carta: Panditur interea domus Olimphi» (tres vegades).
 |