| Anònim. Virtutes aque ardentisAquesta obra té:Traducció: Anònim. Virtuts de l'aiguardent [Català]. Traductor: Anònim 
|  | Publicació de la fitxa: 2019-03-30 Darrera modificació: 2019-03-30
 |  |  | Bases de dades: | Sciència.cat |  |  | Descripció |  |  | Autor: | Lluís Cifuentes |  |  | Estat: | bàsica |  |  | Identificació |  |  | Autor: | Anònim |  |  | Títol regularitzat: | Virtutes aque ardentis |  |  | Llengua: | Llatí |  |  | Data: | estimada - s. XIII-2 |  |  | Forma: | prosa |  |  | Gènere: | Compendi d'alquímia mèdica |  |  | Matèries: | Alquímia Medicina - Farmacologia
 |  |  | Bibliografia |  |  | Bibliografia: | Bartsch (1856), Denkmäler der provenzalischen ..., pp. 314-315 (ed. parcial trad. occitana) Draelants (2007), Le Liber de virtutibus herbarum ..., pp. 137-139 (atribuït a Albert el Gran)
 Crisciani - Paravicini Bagliani (2003), Alchimia e medicina nel Medioevo
 |  |  | Observacions |  |  | Les aplicacions mèdiques de les destil·lacions del vi foren recollides pels autors mèdics des de la segona meitat del segle XIII. Un dels primers fou Teodoric Borgognoni (1205 – 1298), que utilitzà les dues formes amb què es difongué l'alcohol durant la Baixa Edat Mitjana, l'aqua ardens, a 60º, i l'aqua vite, a 90º. També van escriure sobre la matèria Arnau de Vilanova (c. 1240 – 1311) (Tractatus de aqua vite simplici et composita), Taddeo Alderotti («De virtutibus aque vite», última part dels Consilia) i Michele Savonarola (Libellus de aqua ardenti), i circularen textos a nom d'Aristòtil, Albert el Gran (c. 1200 – 1280) i Jean de Saint-Amand. Aquests usos mèdics originaren també escrits breus, sovint en forma de receptari, que assoliren una gran circulació, tant en llatí com en vulgar, dels quals aquest text n'és un exemple. |  |