Jacob ben Mahir ibn Ṭibbōn (c. 1236 – 1304). Compositio et utilitates quatrantis novi [Llatí]. Traductors: Blasi, Ermengau (fl. 1290 – 1312); Jacob ben Mahir ibn Ṭibbōn (c. 1236 – 1304)
Aquesta obra és:
Traducció de: Jacob ben Mahir ibn Ṭibbōn (c. 1236 – 1304). Roba' Yisrael [Hebreu]
Aquesta obra té:
Traducció: Jacob ben Mahir ibn Ṭibbōn (c. 1236 – 1304). Lectura del quadrant [Català]. Traductor: Anònim
| Publicació de la fitxa: 2016-07-24
Darrera modificació: 2016-07-24 |
| Bases de dades: | Sciència.cat |
| Descripció |
| Autor: | Lluís Cifuentes |
| Estat: | parcial |
| Identificació |
| Autor: | Jacob ben Mahir ibn Ṭibbōn (c. 1236 – 1304) |
| Títol regularitzat: | Compositio et utilitates quatrantis novi |
| Altres títols: | — judaici
— Israelis |
| Traductor: | Blasi, Ermengau (fl. 1290 – 1312)
Jacob ben Mahir ibn Ṭibbōn (c. 1236 – 1304) |
| Llengua: | Llatí |
| Data: | expressa - 1299 |
| Lloc: | Montpeller |
| Estat de l'obra: | conservada |
| Forma: | prosa |
| Gènere: | Manual d'instruccions |
| Matèries: | Astronomia i astrologia - Astronomia |
| Contingut |
| Consistència: | completa |
| Conservació: | completa |
| Íncipit |
| Íncipit del pròleg: | «Quoniam scientia artis astronomie non completur absque instrumentis...» |
| Materials complementaris |
| Pròleg de l'autor,
traductor o adaptador: | Traductor |
| Transmissió |
| Atestacions documentals: | Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Registres – reg. 2326 – 13 setembre 1410 – ítem 197 |
| Bibliografia |
| Bibliografia: | Steinschneider (1893), Die hebraeischen Übersetzungen ..., núm. 384
Massó i Torrents (1905), "Inventari dels béns mobles del ...", núm. 197 (biblioteca reial)
Thorndike (1937), "Date of the translation by ..."
Thorndike - Kibre (1963), A Catalogue of Incipits of ..., col. 1300
Burnett (1987), "El Kitab al-Istamatis i un ..."
Chabás Bergón (1992), L'Astronomia de Jacob ben David ..., pp. 35-36 (biblioteca reial) |
| Observacions |
| Les dues versions (curta, l'original, i llarga) d'aquesta obra de Jacob ben Mahir ibn Ṭibbōn van ser traduïdes al llatí. La versió original, curta, va ser traduïda per Ermengol Blasi i el mateix Jacob a Montpeller el 1299, mentre que la versió llarga ho fou per Pierre de Saint-Omer vers 1309. La més difosa fou la primera, de la qual la biblioteca reial, segons l'inventari elaborat a la mort del rei Martí (1410), en posseïa un exemplar (Chabás 1992). Aquesta traducció donà origen a una traducció catalana (vegeu-ne la fitxa corresponent). |
|