| Manfredi, Girolamo (c. 1430 – 1493). Liber de homine (Il perché)Aquesta obra té:Traducció: Manfredi, Girolamo (c. 1430 – 1493). Quesits [Català]. Traductor: Anònim 
|  | Publicació de la fitxa: 2010-06-28 Darrera modificació: 2025-09-30
 |  |  | Bases de dades: | Sciència.cat |  |  | Descripció |  |  | Autor: | Lluís Cifuentes |  |  | Estat: | completa |  |  | Identificació |  |  | Autor: | Manfredi, Girolamo (c. 1430 – 1493) |  |  | Títol regularitzat: | Liber de homine (Il perché) |  |  | Llengua: | Italià |  |  | Data: | estimada - 1474 |  |  | Lloc: | Bolonya |  |  | Notes sobre la datació: | Datació i localització de la primera edició impresa. |  |  | Estat de l'obra: | conservada |  |  | Forma: | prosa |  |  | Matèries: | Medicina - Dietètica i higiene Fisiognomonia
 |  |  | Bibliografia |  |  | Edicions: | Manfredi (1988), Liber de homine: il Perché - completa Manfredi (2014), I perché del Medioevo - completa - Facsímil de l'ed. Ancona, Bernardino Oliva, 1512.
 |  |  | Bibliografia: | Zito (2004), "Un testo tanto caro al ..." Manfredi (2004), Quesits o perquens ... (ed. trad. cat.)
 Carré - Cifuentes (2006), "Éxito y difusión de la ..." (trad. cast.)
 Carré (2009), Libro llamado el porqué de ... (ed. trad. cast.)
 Duranti (2008), Mai soto Saturno: Girolamo ...
 Zanotti Carney (2008), "I Dubbi di Ortensio Lando e Il ..."
 Carré - Cifuentes (2010), "Girolamo Manfredi's Il Perché ..." (fonts)
 Carré - Cifuentes (2010), "Girolamo Manfredi's Il Perché ..." (fonts)
 Carré (2010), "Girolamo Manfredi i el seu Liber ..."
 Lines (2019), "When is a translation not a ..."
 |  |  | Text digital |  |  | Text complet: | Ed. de Bolonya de 1474  (Biblioteca Italiana) Ed. de Bolonya de 1474
  (Internet Archive) Ed. de Bolonya de 1474
  (Gallica) Ed. de Nàpols de 1478
  (Internet Archive) Reprod. digital d'altres edicions a Google Llibres, Gallica, etc.
 |  |  | Observacions |  |  | L'obra consta de dues parts. La primera és un regiment de sanitat, en set capítols: el primer està dedicat al menjar; el segon, al beure; el tercer, al son i la vigília; el quart, a l'exercici físic; el cinquè, a l'evacuació i la repleció; el setè, a les passions de l'anima. 
 La segona és un tractat de fisiognomonia, en tretze capítols. El primer, està dedicat a qüestions relacionades amb els pèls i els cabells; el segon, amb el cap; el tercer, amb els ulls; el quart, amb la boca; el cinquè, amb les orelles; el sisè amb el nas; el setè, amb les mans i els braços; el vuitè, amb els peus; el novè, amb el coll i l'esquena; el desè, amb la veu i la parla; l'onzè, amb els òrgans interns; el dotzè, amb l'estómac, la set i la gana; el tretzè, amb els membres de la generació.
 |  |