Conches, Guillem de (c. 1080/1090 – post 1154). Dragmaticon philosophie
Aquesta obra té:
Traducció: Conches, Guillem de (c. 1080/1090 – post 1154). Summa de filosofia [Català]
| Publicació de la fitxa: 2010-06-12
Darrera modificació: 2016-02-28 |
| Bases de dades: | Sciència.cat, Translat |
| Descripció |
| Autor: | Lluís Cifuentes, Josep Pujol |
| Estat: | completa |
| Identificació |
| Autor: | Conches, Guillem de (c. 1080/1090 – post 1154) |
| Títol regularitzat: | Dragmaticon philosophie |
| Altres títols: | Summa philosophie
Philosophia
Secunda Philosophia |
| Identificació de l'obra: | Codi de Translat: TCM 52.1 |
| Llengua: | Llatí |
| Data: | estimada - c. 1144-1149 |
| Estat de l'obra: | conservada |
| Forma: | prosa |
| Gènere: | Compendi de filosofia natural |
| Matèries: | Enciclopedisme
Filosofia natural |
| Contingut |
| Íncipit |
| Íncipit del pròleg: | «Quaeris, venerande dux Normannorum et comes Andegauensium, cur magistris nostri temporis minus creditur quam antiquis crederetur...» [I.1 de l'ed. d'I. Ronca a Conchis 1997] |
| Íncipit text: | «Quid sit substantia. - Dux: Quoniam officium interrogandi michi est iniunctum, quaero, cum de substantia te tractaturum promittas...» [I.2 de l'ed. d'I. Ronca a Conchis 1997] |
| Èxplicit |
| Èxplicit del text: | «... unde in illa aetate madida fit memoria, et delirant homines. Extincto uero naturali calore desinit homo uiuere» [VI.26, èxplicit de la majoria dels mss.]
«... quarto in astronomia; deinde in diuina pagina: quippe cum per cognitionem creaturae ad cognitionem creatoris perueniamus» [VI.27, èxplicit d'alguns mss., entre ells els més antics] |
| Materials complementaris |
| Pròleg de l'autor,
traductor o adaptador: | Autor |
| Altres persones relacionades |
| Dedicatari: | Jofré V d'Anjou (1113 – 1151)
Enric II d'Anglaterra (1133 – 1189) |
| Sinopsi |
| Sinopsi: | Vegeu Observacions. |
| Públic/intenció: | Nobles |
| Bibliografia |
| Edicions: | Ronca - Badia - Pujol (1997), Guillelmus de Conchis Dragmaticon ..., pp. 1-273 - Ed. text llatí d'I. Ronca |
| Bibliografia: | Speer (1995), Die entdeckte Natur ...
Ronca (1994), "The influence of the Pantegni ..."
Cadden (1995), "Science and rethoric in the ..."
Obrist (2009), "William of Conches ..."
Obrist - Caiazzo (2011), Guillaume de Conches: philosophie ... |
| Observacions |
| Summa de filosofia natural que adopta la forma de diàleg ("dragmaticon") entre un duc de Normandia i comte d'Anjou, al qual va adreçada l'obra, que va preguntant, i un filòsof, que respon a les demandes del primer. Consta d'un pròleg, en el qual dedica i justifica l'obra com a reelaboració d'un text de joventut, la Philosophia (1125-1130), que rebutja, i de sis llibres, que tracten sobre la creació (1), els elements (2), els cels (3), els planetes (4), la meteorologia (5), la terra i l'ésser humà (6).
El duc de Normandia i comte d'Anjou, que és lloat per formar els seus fills amb l'estudi i no amb els jocs cortesans (pròleg), és Jofré V d'Anjou (1113 – 1151), a la cort del qual Guillem de Conches es va acollir i dels fills del qual va ser tutor des de vers 1145. Jofré va ser duc de Normandia des de 1144 i fins a 1149, data en què va cedir el ducat al seu fill i hereu Enric quan va fer els 17 anys. Cal datar l'obra, doncs, en aquest interval, i possiblement entre 1147 i 1149, durant l'estada d'Enric a Normandia (I. Ronca, a Conchis 1997: xix).
L'obra correspon a un moment en què a l'Occident europeu encara es desconeixia la Física d'Aristòtil i la filosofia natural es fonamentava en un platonisme procedent del Timeu i d'intenses lectures dels clàssics llatins (Ciceró, Sèneca, Virgili, Ovidi). Els continguts mèdics (presents, en particular, als llibres 4 i 6) es fonamenten en les traduccions de Constantí l'Africà (1017 – a. 1098/1099).
La finalitat didàctica del text, que determina la poca complexitat del contingut i l'ús de la forma dialogada, li va assegurar una notable difusió fins molt més enllà de la seva època, que inclou un gran nombre de manuscrits, una edició impresa (Estrasburg 1567) i una traducció catalana. |
|