| Colunya, Vicenç de (fl. 1435 – 1481). Antidotari
|  | Publicació de la fitxa: 2014-06-08 Darrera modificació: 2020-12-01
 |  |  | Bases de dades: | Sciència.cat |  |  | Descripció |  |  | Autor: | Lluís Cifuentes; Antònia Carré |  |  | Estat: | completa |  |  | Identificació |  |  | Autor: | Colunya, Vicenç de (fl. 1435 – 1481) |  |  | Títol regularitzat: | Antidotari |  |  | Llengua: | Català Llatí
 |  |  | Data: | estimada - c. 1435 |  |  | Lloc: | Barcelona |  |  | Notes sobre la datació: | Copiat contemporàniament i posteriorment al colofó que atribueix la miscel·lània de la qual aquesta obra forma part a Vicenç de Colunya i que data la tasca a Barcelona l'any 1435. |  |  | Estat de l'obra: | conservada |  |  | Forma: | prosa |  |  | Gènere: | Antidotari |  |  | Matèries: | Medicina - Farmacologia Medicina - Ginecologia, obstetrícia i cosmètica
 Medicina - Oftalmologia
 Medicina - Pesta i altres malalties
 |  |  | Contingut |  |  | Consistència: | completa |  |  | Íncipit |  |  | Íncipit text: | «Píl·loles contra artèticha molt bones e pots-ne donar de .II. unces en .II. e miga. — R. de tots mirabolans ana dracma semis. Sien temprats en let...» |  |  | Èxplicit |  |  | Èxplicit del text: | «... Ítem, diu que garsa cuyta e menjada fa assò matex e fa posar l'esperit vesible» |  |  | Continguts |  |  | Índex de continguts (rúbriques o epígrafs):
 | (1) «Píl·loles contra artèticha molt bones, e pots-ne donar de .II. unces en .II. e miga»; (2) «A provocar les mènstrues»; (3) «Trossichs de carabe que posa lo libra de Asmet, fill d'Isach, a fluxs de mènstrues e de morenas e a tot eximent de sanch a stancar»; (4) «Bona aygua d'uyls a esclarir la vista e exuguar los uyls»; (5) «Bona aygua d'uyls a exugar los uyls e esclarir la vista»; (6) «Aygua meravelosa a clarifficar la vista e a conservar e contra totes màculas»; (7) «Pólvora d'uyls, la qual posa Galièn»; (8) «A provocar les mènstrues»; (9) «Contra la mara freda e umida»; (10) «De estrènyer la mara»; (11a) «Digestius contra ronya de cames»; (11b) «E com serà digesta la matèria sia porgada ab aquestes píl·loles»; (11c) «Puxs, sia-y fet aquest ungüent»; (12) «Contra aquels que no poden retenir la urina»; (13) «Píl·loles simples e bones a porgar fleuma de totes parts del cors specialment, e donen-se menys de observació de dieta e donan vi»; (14) «Cura contra éntrachs»; (15) «Pólvora a naffras frescas per restrènyer-las e estancar sanch»; (16) «Ungüent a·ssò metex»; (17) «Per mal d'erenes»; (18) «Per mal de melsa»; (19) «Per mal d'esquinènsia»; (20) «Purgua contra scròffula ho porzelanes»; (21) «Altra per asò matexs»; (22) «Asò sia mes desobra la scròfula»; (23) «Porgasió de la scròfula»; (24) «Porgació de la scròfula»; (25) «Per porgar»; (26) «Per a stancar sanch posa-li aquestes paraules al coyl e estancarà, provat és per moltes persones»; (27) «Contra moroydes»; (28) «Altra bon per asò matex quant és ab dolor e ab calor»; (29) «Altra per moroydes bon»; (30) «Contra mal de ventre»; (31) «Pólvora contra scròfula»; (32) «Per a provocar mèstrues»; (33) «Asò matex, provat»; (34) «Pólvora corosiva contra totes durícies crancoses»; (35) «Emplastre apostolicon»; (36) «Contra roygura de la cara»; (37) «Medicines laxatives segons mestre Bernat de Gordó»; (38) «Pòsima per poguar còlera»; (39) «Pòsima per purgar còlera e malencolia e mundificar la sanch»; (40) «Trosichs contra flechma»; (41) «Píl·loles alafangmes? de Rays compostes per Papa Benet per conservar la sanitat»; (42) «Pulvis per porguar malencolia»; (43) «Aquest axarop és per molificar matèries grosses malencòliques»; (44) «Altre pus fort laxatiu»; (45) «Altre axarop laxatiu de fumustere»; (46) «Píl·loles contra artèticha»; (47) «Cristiri restrechtiu»; (48) «Ad idem»; (49) «Nota per aquells qui no poden pixar sinó ab gran dolor de la vexigua e ab gran affany»; i (50) «Nota Gilabert en lo terçs libra en capítol .V. diu e per el és provat que turmentila cuyta... cura perdiment de vista». |  |  | Altres persones relacionades |  |  | Autoritat citada: | Aḥmad ibn Isḥāq (fl. ? – ?) Galè, Claudi (129 – c. 217)
 Safont, Bernat (fl. 1390)
 Gordon, Bernat de (c. 1258 – ante 1330)
 Al-Rāzī (c. 864 – c. 925)
 Benet [papa]
 Gilbert l'Anglès (fl. s. XIII m.)
 |  |  | Sinopsi |  |  | Sinopsi: | Antidotari amb una cinquantena de fórmules de medicaments compostos (píndoles, trociscs, aigües, pólvores, ungüents, emplastres, xarops, clisteris, electuaris, etc.) recopilades pel barber-cirurgià Vicenç de Colunya, i copiades de la seva mà en una miscel·lània medicopràctica elaborada per al seu ús i el dels membres del seu obrador. |  |  | Públic/intenció: | El barber-cirurgià Vicenç de Colunya i el seu obrador. |  |  | Públic/intenció: | Metges pràctics |  |  | Transmissió |  |  | Manuscrits: | Sevilla - Colombina - Manuscritos - 7-4-27 - ff. 152ra-156ra |  |  | Bibliografia |  |  | Bibliografia: | Beaujouan (1972), "Manuscrits médicaux du Moyen ...", p. 174 ("Ametus filius Ysaac... extraits en catalan"), 185 ("Gilbertus Anglicus... utilisé"), 199 (colofó) i 211-212 ("ff. 154-156") Cifuentes i Comamala (2006), La ciència en català a l'Edat ..., pp. 116 i 120
 |  |  | Observacions |  |  | Després de la núm. 19 («Per mal d'esquinènsia») hi ha un colofó: «Vicenci de Coloniam, barbero, me fessit in Barchinonam, anno nativitatis Domini .M.CCCC.XXXV. || Qui scripcit [sic] escribat semper cum Domino vivat. Amen» (f. 153vb del ms.). Igual que moltes de les rúbriques, aquest colofó fou escrit en una lletra més formal (bastarda), però identifica i data la mà que copià les receptes precedents i que continuà copiant-ne més tot seguit. 
 Les fórmules són indicades per a diverses malalties (artètica, ronya, àntrax, esquinància els núm. 1, 11, 14, 19 i 46), afeccions dermatològiques (num. 20-24, 31 i 34-36), de ginecologia i obstetrícia (núm. 2-3, 8-10 i 32-33), d'oftalmologia (núm. 4-7 i 50), d'urologia (núm. 12, 17 i 49), les ferides (núm. 15-16 i 35), les hemorroides (núm. 3 i 27-29), la melsa (núm. 18), el mal de ventre (núm. 30), per purgar els humors (núm. 13, 25, 37-40, 42-45 i 47-48), i per conservar la salut en general (núm. 41). En alguns casos, s'esmenta la font (que pot ser indirecta): Aḥmed ibn Isḥāq (3), Galè (7), mestre Bernat Safont («provat és per mestre Bernart Safont», 31), Bernat de Gordon (37 i potser les següents), Rasís (41), un papa Benet (41) i Gilbert l'Anglès, [Compendium medicine], llib. III, cap. 5 (50). Són en llatí, malgrat la rúbrica en català, les núm. 15, 24-25, 35, 37, 39-40, 42 i 44-48 (la majoria d'aquestes, però, només consten de la llista de productes, que quasi sempre sol donar en llatí). Només la núm. 26, per a les hemorràgies, és un eixarm, amb la fórmula en llatí («Sicut Longinus, miles...») seguida d'un text en criptografia.
 |  |