Corella, Joan Roís de (1435 – 1497). Història de la gloriosa santa Magdalena
Aquesta obra és:
Adaptació de: Voràgine, Jaume de. Flos sanctorum
| Publicació de la fitxa: 2010-01-14
Darrera modificació: 2015-03-22 |
| Bases de dades: | Cançoners, Translat |
| Descripció |
| Estat: | bàsica |
| Identificació |
| Autor: | Corella, Joan Roís de (1435 – 1497) |
| Títol regularitzat: | Història de la gloriosa santa Magdalena |
| Llengua: | Català |
| Data: | estimada - post 1482 |
| Notes sobre la datació: | Corella dedica l'obra a la “senyora viuda Flors de Vallterra”, Elionor de Flors. El seu marit, Francesc de Vallterra, encara vivia el 1482; ja era difunt el 1492 (Riquer - Comas - Molas (1980-1988), Història de la literatura ..., vol. IV, 126-128), però l'obra podria ésser anterior o posterior a aquesta segona data. |
| Estat de l'obra: | conservada |
| Forma: | prosa
vers |
| Contingut |
| Consistència: | completa |
| Especificacions: | Aquesta obra inclou al final una poesia d'endreça:
Joan Roís de Corella, Fflor d'onestat, senyora devota |
| Materials complementaris |
| Pròleg de l'autor,
traductor o adaptador: | Autor |
| Transmissió |
| Manuscrits: | València - BHUV - Manuscrits - 728 - 100v-115v |
| Bibliografia |
| Edicions: | Miquel i Planas (1913), Obres de J. Roiç de Corella ..., pp. 309-348 |
| Bibliografia: | Riquer - Comas - Molas (1980-1988), Història de la literatura ..., vol. IV, 123-129 |
| Observacions |
| El relat no solament abasta els episodis evangèlics protagonitzats per Maria Magdalena fins a la resurrecció de Crist (II-XXII), sinó també la llegenda de l'evangelització de Provença i dels seus trenta anys de vida ermitana (XXIII-XXX). Tret de la mort i glorificació de la santa als peus de Crist (XXXI), tot és adaptació del capítol 96 de Jaume de Voràgine, Flos sanctorum. La part provençal n'és una versió estilitzada però fidel i amb no gaires afegitons, com ara la devoció de la corona d'espines o la nuesa de l'ermitana coberta amb els seus cabells. En canvi, la part evangèlica es desplega extraordinàriament, com una glossa novel·lada de quatre o cinc passatges, potser consultant Ludolf de Saxònia, Vita Christi, I, 60-61; II, 17 i 69-72. |
|