Jacob ben Samuel Mantino (Tortosa, c. 1490 – Damasc, 1549)
Creació de la fitxa: 2023-10-13
Darrera modificació: 2024-10-11
- Categoria social i professional
- físic - jueu - metge - professor
- Activitat professional
- Patró: Papa Pau III - Privada i eclesiàstics - Privada i nobles
- Tipus de formació
- Universitària
- Graus universitaris
- Professor en medicina
- Àrea d'activitat
- Territoris: Catalunya (Principat) - Estats Pontificis - Itàlia (península)
Localitats: Bolonya [Bologna] - Màntua [Mantova] - Pàdua [Padova] - Roma - Tortosa - Venècia [Venezia] - Verona
- Comentaris
- Metge (físic), rabí i filòsof jueu, nascut a Tortosa, fill de Samuel Mantín (fl. 1451 - 1492), rabí i metge oriünd de Montsó. Amb l'expulsió dels jueus de la Corona d'Aragó el 1492, marxà amb tota la seva família a Itàlia, i s'instal·là a Màntua. Posteriorment, visqué a Bolonya, Verona, Venècia i Roma, i s'italianitzà el cognom. Fou metge de bisbes, cardenals, ambaixadors i altres membres de l'elit, que sempre el protegiren. Estudià medicina i filosofia a Pàdua i a Bolonya. En aquesta darrera ciutat començà a exercir la medicina i hi va mantenir amistat amb Lleó l'Africà. A causa de les guerres, marxà a Verona el 1527 i el 1528 s'establí a Venècia, on, a instància dels ambaixadors de França, Anglaterra i altres valedors, se li concedí el privilegi de poder portar la gorra negra i no la groga que havien de dur els jueus. Pels seus profunds coneixements, i pressionat per la diplomàcia pontifícia, participà en un dels litigis més transcendentals del moment, el que enfrontà el rei Enric VIII d'Anglaterra amb Caterina d'Aragó. Tot seguit, anà a viure a Roma, on el 1534 era un dels rabins, però amb l'antic títol de gaó que distingia els més savis. El mateix any va rebre el càrrec d'arquiatra, o metge del papa, de mans del pontífex Pau III. Poc després era nomenat professor de medicina a la Universitat de Roma, on era conegut com a Giacomo Ebreo. El 1544 abandonà Roma per tornar a Venècia, on recuperà la posició privilegiada que hi havia tingut abans. El 1549 deixà Venècia i, amb el seu fill Samuel, acompanyà, com a metge, l'ambaixador venecià que era tramès a Damasc, on morí al cap de poc d'arribar. Fou autor de divereses traduccions de l'hebreu i l'àrab al llatí d'obres mèdiques i de filosofia natural i moral.
- Bibliografia
- Kottek (1988), "Jacob Mantino, a 16th century ...", pp. 179-185
Cardoner i Planas - Danon Bretos (1985), Metges jueus catalans
- Enllaços
- DBE
DBI
- Variants del nom
- Giacomo Ebreo
Jacob Mantino
Gemma Escribà Bonastre |