Sciència.cat DB

Jacme, Joan (m. Montpeller?, 1384)

Categoria social i professional

canceller (ensenyament) - físic - mestre - professor

Activitat professional

Ensenyament - Patró: Papa Climent VII d'Avinyó - Patró: Papa Gregori XI - Patró: Papa Urbà V - Patró: Rei Carles V de França - Privada i eclesiàstics - Privada i rei

Tipus de formació

Universitària

Graus universitaris

Mestre en arts i medicina

Àrea d'activitat

Territoris: Catalunya (Principat) - França (regne) - Occitània
Localitats: Avinyó [Avignon] - Barcelona - Montpeller [Montpellier] - París

Comentaris

Metge (físic). Mestre en arts i en medicina, que exercí com a professor a la Universitat de Montpeller. Això féu creure que era occità (Grand 1918, Wickersheimer 1936), però el descobriment d'una traducció catalana del Kitāb al-ʿuyūn d'al-Qūṭī (Alcoatí) al seu nom obligà a pensar en un origen català, del qual, però, no hi ha proves concretes, tot i que se l'ha suposat fill d'un «maestre Jacme», metge de Lleida, que serví Jaume II el Just (1267 – 1327) el 1304 (Simon de Guilleuma 1933). Potser estudià a Lleida, atès que no figura a les nòmines d'estudiants de Montpeller i París. El 1364, essent metge del papa Urbà V (1310 – 1370), aconseguí ser nomenat canceller de la Facultat de Medicina de la Universitat de Montpeller (Cartulaire, doc. 123), tot i la forta oposició de professors com Joan de Tornamira (c. 1330 – c. 1396) a aquesta intromissió papal. El 1369 assístí Lluís, duc d'Anjou i lloctinent al Llenguadoc del seu germà Carles V de França (1338 – 1380). En agraïment pels seus serveis, el rei de França l'ennoblí el mateix any (Delisle 1874). També assistí Gregori XI (1336 – 1378), a Avinyó, el 1372, el rei Pere III el Cerimoniós (1319 – 1387), a Barcelona, el febrer-març any de 1378 (Roca 1928), el rei de França, a París, a finals d'aquell mateix any 1378, que el nomenà «physicus regius» (Delisle 1874), i el papa Climent VII d'Avinyó (1342 – 1394), que li atorgà una indulgència plenària (Cartulaire, doc. 166, 1378) i el cridà per darrera vegada, a Lunèl, el 23/06/1384. Morí potser en el camí d'anada o de tornada («extra romanam curiam») a Montpeller, on tenia casa i muller (Maria), abans de l'11/08/1384, data en què Joan de Tornamira, amb qui havia mantingut una forta rivalitat però amb qui també col·laborà, el substituí com a canceller de la Universitat (Cartulaire, doc. 174). Fou autor d'una disputatio sobre la lepra amb Joan de Tornamira (1363), d'uns tractats De calculo i De pestilentia (1376), d'una summa pràctica per al rei Carles V de França titulada Secretarium practice medicine (1378 o 1379), que és la seva obra principal, i d'unes Recepte super quarto Canonis Avicenne de febribus, potser relacionades amb un tractat De naturis paroxismorum anònim en alguns manuscrits. Són apòcrifs uns tractats De sterilitate (Green 2008) i Ad anathomicam compositionem oculorum intelligendam. A part de la traducció catalana d'Alcoatí, també hauria traduït al català una adaptació àrab del De anatomia oculorum pseudogalènic, present al mateix manuscrit, que hauria elaborat cap a 1350 (Simon de Guilleuma 1933; Wickersheimer 1936; Jacquart 1979; Bosc 2015; Bosc 2023). — Formes antigues del nom: «Johannes Jacobi» (llatí). En documents reials francesos és anomenat com a «Joannes Jame» (1369) i «Jehan Jacme» (1378) i als documents reials catalans «Johan Jacme» (1378-1379). «Jacme» és la forma medieval del nom 'Jaume' tant en català com en occità, que en aquest cas actua com a patronímic i, per tant, és procedent regularitzar-ne l'ortografia ('Joan Jacme'), però no actualizar-lo ('Joan Jaume'), com s'ha fet erròniament en alguna ocasió. A partir de la coincidència del nom, Klebs 1935 suggerí, sense cap prova, que podia haver estat fill de Jaume d' Agramont (m. 1348).

Bibliografia

Delisle (1874), Mandements et actes divers de ..., p. VI ("Joannes Jame", ennobliment, 05/1369) i 848, núm. 1722 ("Jehan Jacme", pagament, 20/05/1378)
Germain - Calmette (1890 - 1912), Cartulaire de l'Université de ..., vol. 1, doc. 123, pp. 460-463, 166, pp. 602-606, i 174, pp. 634-635
Steinschneider (1893), Die hebraeischen Übersetzungen ..., pp. 804-805, núm. 501
Pansier (1904-1905), "Les maîtres de la Faculté de ...", 9 (1904), 600-602, núm. 137
Grand (1918), "Un jurisconsulte du XIVe siècle ...", pp. 80 i 82
Fournier (1927), "Pierre Jame (Petrus Jacobi) ...", p. 487
Roca (1928), "La reyna empordanesa", pp. 33, 97 i (ed. dels documents) 168-169
Simon de Guilleuma (1933), "Notícia històrica dels ...", pp. 33-38
Klebs (1935), "Jacme d'Agramont, Johan Jacme ..."
Wickersheimer (1936), Dictionnaire biographique des ..., s. v. 'Jean Jacme'
Cardoner i Planas (1973), Història de la medicina a la ..., pp, 51, 59 i 175
Jacquart (1979), Supplément [à] Ernest ..., s. v. 'Jean Jacme (Jacobi)'
Cifuentes i Comamala (2006), La ciència en català a l'Edat ..., p. 124
Cifuentes i Comamala (2004), "Université et vernacularisation ...", p. 289
Green (2008), Making Women's Medicine Masculine ..., p. 89
Bacardí - Godayol (2011), Diccionari de la traducció ..., s. v.
Bosc (2016), Montpellier et la médecine ..., pp. 53-54, 66, pàssim
Bosc (2023), "D'al-Qūtī à Gui de Chauliac ..."

Enllaços

data.bnf.fr

Variants del nom

Jaume, Joan
Jacobi, Johannes
Jame, Joannes

Lluís Cifuentes