| Pintor, Pere (Xàtiva, c. 1423 – Roma, 1503)Creació de la fitxa: 2021-07-03Darrera modificació: 2024-05-15
 
 
Categoria social i professionalconvers - examinador - físic - mestre - metge - professorActivitat professionalEnsenyament - Patró: Papa Alexandre VITipus de formacióUniversitàriaGraus universitarisMestre en arts i medicinaÀrea d'activitatTerritoris: Estats Pontificis - València (regne)Localitats: Roma - València
ComentarisMetge (físic), membre d'una família de jueus conversos de la burgesia valenciana. Format a la Universitat de Lleida, sota el mestratge de Francesc Queralt (fl. 1394 – 1447), on aconseguí el grau de mestre en arts i en medicina. Exercí la medicina des de vers 1444, aparentment a València, assolint-hi un gran prestigi. Fou examinador de metges, per a la ciutat i el regne de València, probablement ja en l'any 1455 i en els anys 1466, 1478 i 1481. També fou un dels fundadors (1462) i reorganitzadors (1480) de l'Estudi de medicina, per a cirurgians, de València, on va exercir com a professor (lector) durant els cursos 1468-1469, 1474-1475 i 1484-1485. A causa de l'activitat de la Inquisició, que ja havia mort diversos membres de la seva família, abandonà València, poc després de 1485, i anà a Roma, on exercí com a metge del seu amic el cardenal valencià Roderic de Borja, que el 1492, en convertir-se en el papa Alexandre VI (1431 – 1503), l'afegí a la nòmina dels seus metges. Fou autor de dues obres mèdiques, que dedicà al papa, una d'elles sobre la pesta (Aggregator sententiarum doctorum de praeservatione curationeque pestilentiae, Roma, 1499) i l'altra sobre el 'mal francès' (Tractatus de morbo fedo et occulto his temporibus affligente secundum veram doctrinam doctorum antiquorum aluhumata nominato, Roma, 1500), tema que el va enfrontar a un altre metge valencià del papa, Gaspar Torrella (c. 1452 – c. 1520). Morí a Roma el 1503, pocs dies després que el papa, durant l'epidèmia de pesta d'aquell any, i fou soterrat a l'església de Sant'Onofrio, sota una làpida que manà posar la seva vídua, de cognom Sabata.BibliografiaLópez Piñero - Glick - Navarro Brotóns - Portela Marco (1983), Diccionario histórico de la ..., vol. 2, pp. 178-179García Ballester (1988), La medicina a la València ...
 Arrizabalaga (1996), "Práctica y teoría en la ..."
 Arrizabalaga (2001), "Los médicos valencianos Pere ..."
 Fresquet Febrer - López Terrada (2002-2003), Archivo Rodrigo Pertegás, vol. 5
 Arrizabalaga (2009), "Els metges valencians d'Alexandre ..."
 Ferragud (2018), "De la aljama a la corte ..."
EnllaçosGEC  DBE
  Wikipedia CAT
  Fondo Antiguo de la Universidad Complutense
  (Aggregator...) Lluís Cifuentes |