Torrellas, Belenguer de (fl. Saragossa, 1348 – 1359)
Creació de la fitxa: 2020-12-31
Darrera modificació: 2025-01-22
- Categoria social i professional
- familiar/domèstic - físic - mestre - metge
- Activitat professional
- Patró: Rei Pere III el Cerimoniós - Privada i rei
- Tipus de formació
- Universitària
- Graus universitaris
- Mestre en medicina
- Àrea d'activitat
- Territoris: Aragó (regne) - València (regne)
Localitats: Carinyena [Cariñena] - Saragossa [Zaragoza] - València
- Comentaris
- Metge (físic), ciutadà de Saragossa. Mestre en medicina. Serví les infantes Constança d'Aragó (1343 – 1363) i Joana d'Aragó (1344 – 1384) i els seus domèstics, en particular durant la pesta de 1348, i el 1350, per intermediació de Pero Jordán de Urriés y García de Lóriz, el Viejo (m. 1386), Pere III el Cerimoniós (1319 – 1387) li atorgà un violari de 2.000 ss b. anuals sobre les rendes que aquelles percebien a Mallorca. Davant les protestes de les infantes, que al·legaren que només les havia servit puntualment però no era el seu metge, el rei el revocà tot seguit però poc dies després li n'assignà un altre d'idèntica quantitat sobre les rendes reials de Calataiud, que el monarca es negà a revocar quan la ciutat protestà. Aquest violari deu correspondre al moment en què entrà al servei del rei, en el qual es mantingué la resta de la seva vida. Casat amb Marquesa de Salvatierra, amb la qual foren pares de Ramón de Torrellas (fl. 1399), que fou jurista, Pedro de Torrellas (fl. 1359 – 1405), que fou metge, Geraldo, Marquesa i Constanza. Feu testament el 18/07/1359, ja vidu, en el qual disposà la tutoria dels seus quatre fills, llavors menors. La tutoria fou molt conflictiva, plena d'abusos dels tutors a causa dels nombrosos béns deixats pel pare, però els orfes foren protegits per Pere III. El 1372, els tres germans supervivents (Geraldo havia mort), ja majors d'edat, liquidaren la tutoria, que el 1370 havia recaigut en Sanz de Riudor (fl. 1365 – c. 1375), metge de l'arquebisbe de Saragossa. Tots s'havien aproximat a l'Església, cercant protecció: els nois eren tonsurats (encara que no seguirien la carrera eclesiàstica), una de les noies, Marquesa (Ximénez Catalá) era casada i l'altra, Constanza, havia entrat al convent de les clarisses de Santa Catalina, de Saragossa. Era nebot del mercader Pedro de Torrellas (fl. 1352). — Formes antigues del nom: «Berengarius de Turriliis» (llatí), «Belenguer de Torrellas» (aragonès), «Berenguer de Torrelles» (català).
- Bibliografia
- Cifuentes i Comamala (1993), Medicina i guerra a l'Europa baix ..., pp. 350, 374, 399 i 465 ("Berenguer de Torrelles")
Ferragud Domingo (2005), Medicina i promoció social a la ..., pp. 81-83, 102, 149 i 385-386 ("Berenguer de Torrelles")
- Variants del nom
- Torrelles, Berenguer de
Lluís Cifuentes |