Oulomar, Guillem (fl. Barcelona, 1278 – 1329)
Creació de la fitxa: 2020-12-27
Darrera modificació: 2020-12-27
- Categoria social i professional
- ambaixador - conseller reial - dispenser - funcionari reial - vicecanceller
- Comentaris
- Funcionari reial. Ocupà diversos càrrecs que l'aproximaren a l'administració de Jaume II el Just (1267 – 1327), per al qual féu d'ambaixador a Tunis (1292, 1314), al concili de Viena (1311-1312), on negocià l'abolició de l'orde del Temple a la Corona d'Aragó, i a la cort papal d'Avinyó (1317). Comprador i conseller de l'infant Alfons, després Alfons III el Benigne (1299 – 1336). Participà en la preparació política de la conquesta de Sardenya (1323-1324), on acompanyà l'infant, negocià la rendició de Vila d'Esglésies, fou present a la batalla de Lutocisterna (de les conseqüències de la qual i del comportament de l'infant en ella envià a Jaume II un detallat relat autògraf) i fou clau en les negociacions de capitulació de Castell de Càller i en l'establiment del domini català a l'illa. El 1329 era vicecanceller del rei Alfons. Casat amb Blanca, que el 1333, sent vídua, instituí hereu el seu fill Pere Oulomar. — El 1357 un homònim era mostassaf de Barcelona.
- Bibliografia
- Finke (1908-1922), Acta Aragonensia: Quellen zur ..., vol. 3, pp. 452-454, doc. 206 (carta Lutocisterna), pàssim
- Enllaços
- GEC
 ("Guillem Olomar")
Viquipèdia CAT ("Guillem Olomar")
Arxiu Històric de la BIblioteca de Catalunya (Blanca, vídua)
Arxiu Històric de la BIblioteca de Catalunya ("Guillem Alomar ['Oulomar']", mostassaf)
Lluís Cifuentes |