Eça, Pedro d' (1415 – 1492)
Creació de la fitxa: 2007-07-05
Darrera modificació: 2023-12-11
- Categoria social i professional
- noble
- Comentaris
- Dom Pedro de Eça (o d'Eça), als mss. catalans «Pedro Dessa» o «de Essa» («Deça» o «de Deça»), dit també Pere de Portugal, fou un noble portuguès, fill de Ferran de Portugal (Ferran d'Eça, senyor d'Eça) i d'Isabel d'Avalos. Era nét, per tant, de l'infant Joan de Portugal, duc de Valencia de Campos (després Valencia de Don Juan) al seu exili castellà, fill legitimat de Pere I de Portugal i d'Inés de Castro. Fou el primer alcaide-mór de Moura i segon senyor d'Aldeia Galega da Merceana, i també senyor de Gavinha. Casat amb Leonor Casca de Camões (nascuda c. 1420), hereva de Moura. S'inicià en les armes al servei, com a frontaler, de Duarte de Meneses, comte de Tarouca, al qual acompanyà en diverses expedicions a Àfrica (Alcácer-Ceguer, 1458, on coincidí amb el conestable Pere de Portugal o de Coïmbra, el seu cosí segon; Canheta, 1459), durant les quals fou adobat a cavaller. També anà a la de Tànger amb Alfons V de Portugal, i a la d'Amar, Ceta, Palmeira i Leonçar el 1461. El 1464 acompanyà Pere IV el Conestable de Portugal (1429 – 1466) a Catalunya, s'incorporà al seu consell i en fou el principal capità. Pere li confià la direcció de l'exèrcit del centre-oest de Catalunya, i aquell any, juntament amb el vescomte Jofre (VII) de Rocabertí (c. 1420 – 1479) (Sobrequés 2011; Bassegoda 2011), participà en la presa de Lleida, de la qual el nou rei el féu governador, però no la va poder mantenir. El mateix 1464 havia de dirigir una armada per controlar la costa nord del Principat, però el projecte s'anul·là i, amb Rocabertí (Indiano 2005), se l'envià a defensar la zona de Centelles-Girona, acció en la qual fou fet presoner i al cap de poc alliberat. El 28-II-1465 caigué presoner a la batalla de Calaf juntament amb el vescomte de Rocabertí, Bernat Gilabert (II) de Cruïlles i Guerau de Cervelló, governador de Catalunya, amb tots els quals compartí captiveri al castell de Xàtiva. Aquest mateix any, però, sembla que obtingué una llibertat condicionada, durant la qual assistí a la mort del rei-conestable, a Granollers (1466), i més tard reingressà al presidi (1467/1468). El juny de 1468 fou alliberat definitivament, continuà per poc temps a Catalunya i retornà a Portugal. Participà a la batalla de Toro (1475), on tornà a caure presoner. Formà part del consell de Joan II de Portugal, que li concedí la senyoria d'Aldeia Galega da Merceana i de Gavinha i l'alcaidia major de Moura (1482). El 1484 ajudà el rei a assassinar el duc de Viseu.
- Bibliografia
- Zurita (1967-1977 i 1985), Anales de la Corona de Aragón
Martínez-Ferrando (1936), Pere de Portugal, «rei dels ...
Martínez Ferrando (1942), Tragedia del insigne condestable ...
Martínez Ferrando (1952), "Caballeros portugueses en el ...", p. 61
Sousa (1953), "Ascendencia de algunos caballeros ...", p. 283
Solsona Climent (1963), "Aspectos de la dominación ...", p. 31
Moreno (1970), "Algumas mercês concedidas pelo ..."
Sobrequés i Vidal (2011), Els barons de Catalunya, p. 221 (crònica de García de Santa María)
Zurara, Cronica do Conde D. Duarte de Meneses, cap. 68, pp. 178-187, cap. 109, pp. 248-253
Cruz (1995), A nobreza portuguesa em Marrocos ..., ff. 201, 217 i 249
Indiano (2005), "Introducció a la presència ...", pp. 88-89
Moreno (2006), "Os portugueses na Catalunha no ...", p. 180
Bassegoda Pineda (2011), Vida i obra de Fra Bernat Hug de ..., p. 117
Muxella Prat (2013), La Terra en guerra: l'acció de ..., p. 212
- Enllaços
- Wikipedia ENG
Portugal: Dicionário histórico
Geneall.pt
- Variants del nom
- Deça, Pedro de
Dessa, Pedro
Portugal, Pere de
- Comitent a les obres
Rocabertí, Jofre (VII) de (c. 1420 – 1479). Llibre de cetreria
Lluís Cifuentes |