Calça-roja, Martí de (fl. València, 1304 – 1338)
Creació de la fitxa: 2018-10-31
Darrera modificació: 2025-01-13
- Categoria social i professional
- familiar/domèstic - físic - mestre
- Activitat professional
- Patró: Rei Jaume II el Just
- Tipus de formació
- Universitària
- Àrea d'activitat
- Territoris: València (regne)
Localitats: València
- Comentaris
- Metge (físic), de València, on tenia possessions. Probablement format a Montpeller, si bé no sembla que aconseguís mai el grau de mestre en medicina. A finals de 1304 entrà al servei de Jaume II el Just (1267 – 1327), en el qual ocupà una posició immediatament inferior a la del metge major, Joan Amell (fl. 1306 – 1330), però fou molt apreciat pel monarca, que li féu regals, es preocupà per la seva formació i li encarregà diverses missions. Així, el 1306 li féu pagar el cost d'un llibre de filosofia que Martí havia fet escriure o copiar per a ell. Per compensar els 1.000 ss b. anuals de salari ("quitació") que percebia a la cort, sempre sotmès a les irregularitats de la tresoreria, el rei li atorgà un violari de 4.000 ss b. anuals (1308). El mateix any, Jaume II demanà per a ell a Arnau de Vilanova (c. 1240 – 1311) que li enviés una còpia de la seva nova obra Speculum medicine. L'any següent (1309), el rei li finançà la compra d'un exemplar del Canon d'Avicenna. Fou un dels metges que acompanyaren el rei i l'exèrcit a la campanya d'Almeria (1309-1310). Els favors reials li van permetre inversions diverses, com ara la compra d'una part del poble de Segart, prop de Sagunt (1311), i la de l'alqueria de Xixerà, prop d'Alzira (1323). A part del monarca, la salut del qual sempre era prioritària, assistia altres membres de la família reial. La infanta Teresa d'Entença li concedí un violari de 10 cafissos de blat sobre les seves rendes de Xiva, després traslladat a les de la vall d'Elda, que fou confirmat per l'infant Alfons (1325). El 1326 Jaume II li donà un dels llibres de medicina confiscats als templers (potser els Aforismes d'Hipòcrates amb el comentari de Galè). Fou amic o parent de l'apotecari reial Pere Jutge (fl. 1285 – 1316), amb el qual compartí inversions i el nebot del qual, Huguet Jutge, el designà hereu universal. A la mort de Jaume II deixà el servei a la cort, però Alfons III el Benigne (1299 – 1336) i Pere III el Cerimoniós (1319 – 1387) continuaren afavorint-lo. Se'n conserva el testament (1338), fet pocs dies abans de morir. Casat amb Jaumeta Escorna, deixà quatre fills menors al morir, Jaume, Alfons, Francesc de Calça-roja (fl. 1356), Joana i Jaumeta; el primer fill, Martí, havia estat assassinat mentre estudiava medicina a Montpeller (1335). — Formes antigues del nom: «Martinus de Caliga Rubea», «Martini de Calçaroja» (llatí); «Martín de Calça Roja», «Martín de Calssa Roja» (català).
- Bibliografia
- Comenge i Ferrer (1897), "La medicina en el reino de ...", [pp. 52 i 59 de la reimpr.] ("Martín de Calçarroja")
Comenge i Ferrer (1903-1904), "Formas de munificencia real para ...", p. 5
Rubió i Lluch - Nicolau d'Olwer (1907), "Cartes literàries del segle XIV", pp. 40-41
Rubió i Balaguer - Alòs-Moner i de Dou - Martorell i Trabal (1908), "Inventaris inèdits de l'Orde del ...", p. 407, doc. 18
Finke (1908-1922), Acta Aragonensia: Quellen zur ..., vol. 2, pp. 876-877, doc. 554
Rubió i Lluch (1908-1921), Documents per l'historia de la ..., vol. 1, pp. 45-46, doc. 36, i vol. 2, pp. xxxi, 18, doc. 23, 20, doc. 26, i 51-52, doc. 54
Martí de Barcelona (1935), "Regesta de documents arnaldians ...", p. 283, doc. 102
Carreras Valls (1936), "Introducció a la història de la ...", p. 4
Martínez Ferrando (1948), Jaime II de Aragón: su vida ..., vol. 1, p. 61, i vol. 2, p. 111, doc. 163
Batlle i Gallart (1978), "Els apotecaris de Barcelona en el ...", pp. 106-107
Calbet i Camarasa - Corbella i Corbella (1981-1983), Diccionari biogràfic de metges ..., s. v. 'Martí de Calçaroja'
García Ballester - McVaugh - Rubio Vela (1989 [=1990]), Medical Licensing and Learning in ..., p. 45
Martí de Barcelona (1990-1991), "La cultura catalana durant el ...", pp. 446-447, doc. 411
McVaugh (1992), "Arnald of Villanova's Regimen ...", p. 206
Cifuentes i Comamala (1993), Medicina i guerra a l'Europa baix ..., pp. 16-17, 35, 38, 41, 540, 573, 579, 645, doc. 61, 651-652, doc. 71, 660-661, doc. 79, 667, doc. 86, i 671-673, doc. 90-91
McVaugh (1993), Medicine before the Plague ..., pp. 13-16, 21-24, 28, 92n, 111n, 118, 121, 141n i 174
Vilanova (1998), Regimen Almarie ..., pp. 26, 33, 35, 37, 46, 99-100, doc. 44, 104-105, doc. 51, 112-114, doc. 59, 119-121, doc. 66-67, 154, 160, 163, 165 i 173
Ferragud Domingo (2005), Medicina i promoció social a la ..., p. 397
Alanyà i Roig (2011-2013), "Diplomatari de mestre Arnau de ...", p. 126, doc. 145
McVaugh (2015), "Sobre la vida d'un metge ..." ("Martí de la Calçaroja" al títol per error editorial)
Pastor i Madalena (2015), Les senyories valencianes dels ..., p. 557 (de Martínez Ferrando)
Vilanova (2018), Speculum medicine, pp. 22 i 368
- Beneficiari als documents
-
Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Registres – reg. 140, f. 119r – Lletra, Reial – 1 juliol 1308
Lluís Cifuentes; Sebastià Giralt |