Colteller, Guillem (fl. Girona, 1357 – 1392)
Creació de la fitxa: 2017-11-02
Darrera modificació: 2024-04-30
- Categoria social i professional
- familiar/domèstic - físic - jurat/prohom/conseller - mestre - metge - professor
- Activitat professional
- Patró: Eclesiàstic - Patró: Infant Joan d'Aragó (Joan I) - Patró: Municipi - Patró: Rei Joan I el Caçador - Patró: Rei Pere III el Cerimoniós
- Tipus de formació
- Universitària
- Graus universitaris
- Mestre en medicina
Professor en medicina, 1385
- Àrea d'activitat
- Territoris: Catalunya (Principat) - França (regne)
Localitats: Barcelona - Besiers [Béziers] - Esponellà (Pla de l'Estany) - Girona
- Comentaris
- Metge (físic). Mestre en medicina, potser format a la Universitat de Montpeller. En un document de 1385 és anomenat professor en medicina. Originari de Girona, on tenia residència habitual, i on va estar contractat pel consell de la ciutat (fins 1337) i pel capítol de la catedral (1362), i d'on va formar part del govern municipal el 1374. Des de cap a 1371 serví Pere III el Cerimoniós (1319 – 1387), el seu fill i hereu Joan, com a infant i com a rei (Joan I el Caçador (1350 – 1396)), i les esposes d'un i altre. A Besiers, reconegué mèdicament Joana de França, promesa de l'infant, que morí de disenteria abans del matrimoni (1371). Se'n conserva una carta autògrafa sobre el primer embaràs de Mata d'Armanyac (1347 – 1378) i el part de l'infant Jaume (1374). També assistí l'abat de Ripoll Ramon de Savarrés, mort l'any 1380, en la seva darrera malaltia (el 1385 encara reclamava al rei el pagament dels seus honoraris). Participà en les experimentacions ordenades per l'infant Joan en l'any 1378 sobre els efectes antitòxics de la la banya d'unicorn. Obtingué elevats censals i violaris del rei i l'infant (1375 i 1377), en paga de deutes pendents, però també els prestà elevades sumes de diners. En els anys 1378-1379 posseïa en alou el mas del Puig de Batllori a Esponellà, a la sotsvegueria de Besalú. Aprofitant les dificultats econòmiques de la corona per al manteniment del domini sobre Sardenya, n'adquirí la plena jurisdicció d'Esponellà (1380) i el dret a erigir el lloc en castell termenat o baronia (1381), per 500 florins d'or, concessió durament discutida per les autoritats reials de Besalú. Amb la seva esposa Blanca tingué una filla, Margarida, que deixà hereva universal i es casà amb Jaume de Campllong, cavaller, fill i hereu de Jaspert de Campllong (s. XIV), notari major de Girona, tresorer del rei Pere III i de la reina Sibil·la de Fortià (c. 1350 – 1406), i senyor de la baronia de Púbol, els descendents dels quals posseïren les baronies de Púbol i Esponellà. La filla d'aquest matrimoni, Margarida de Campllong, es casà amb Bernat de Corbera; apareixen representats al retaule de Sant Pere de Púbol, de Bernat Martorell, conservat al Museu d'Art de Girona.
- Bibliografia
- Comenge i Ferrer (1897), "La medicina en el reino de ...", [pp. 67-69 de la reimpr.]
Bofarull i Sans (1898), "Generación de Juan I de Aragón ...", pp. 328-329, doc. 21, i 335-336, doc. 34
Rubió i Lluch (1908-1921), Documents per l'historia de la ..., vol. 1, pp. 280-281, doc. 304, i vol. 2, pp. 195-196, doc. 207, i 224, doc. 237
Roca (1922), "Mestre Guillem Colteller ..."
Roca (1929), Johan I d'Aragó, ad indicem
Javierre Mur (1930), "Matha de Armanyach, duquesa de ...", pp. 177-179
Voltes i Bou (1955), "Notas sobre médicos barceloneses ...", p. 128, núm. 11
Calbet i Camarasa - Corbella i Corbella (1981-1983), Diccionari biogràfic de metges ..., s. v.
Guilleré (1987), "Le milieu médical géronais au ...", pp. 267-268 i 279
Guilleré (1993-1994), Girona al segle XIV, vol. 1, p. 142, i vol. 2, pp. 60 (família), 305, 358, 362, 367-368 i 371
Sánchez Ripollés (2001), A la medicina de la Corona ...
Ferragud Domingo (2005), Medicina i promoció social a la ..., ad indicem
Ferragud Domingo (2007), "Los oficios relacionados con la ..."
Ferrer i Mallol (2015), "Martí I l'Humà (1396-1410), el ...", p. 13
- Enllaços
- GEC
Retaule de Púbol
- Esmentat als documents
-
Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Registres – reg. 1660, f.32v – Manament, Reial – 18 octubre 1380
- Intermediari als documents
-
Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Registres – reg. 1658, f. 11v – Lletra, Reial – 12 setembre 1379
Lluís Cifuentes |