| Berriac, Bernat de (Rosselló, c. 1270 – Perpinyà, 1348)Creació de la fitxa: 2007-02-08Darrera modificació: 2025-08-25
 
 
Categoria social i professionalcanceller (ensenyament) - corrector - físic - mestre - metge - professor - traductorActivitat professionalEnsenyament - Patró: Eclesiàstic - Patró: Municipi - Patró: Noble - Patró: Rei Jaume II de Mallorca - Patró: Rei Jaume III de Mallorca - Patró: Rei Pere III el Cerimoniós - Patró: Rei Sanç I de Mallorca - TraductorTipus de formacióUniversitàriaGraus universitarisMestre en arts i medicina, 1309Àrea d'activitatTerritoris: Catalunya (Principat) - França (regne) - Mallorca (regne) - Rosselló i Cerdanya (comtats)Localitats: Castelló d'Empúries (Alt Empordà) - Montpeller [Montpellier] - Perpinyà - Vic
ComentarisMetge (físic) rossellonès (de la diòcesi d'Elna), probablement oriünd de la localitat de Berriac, prop de Carcassona. Degué néixer vers 1270 o poc després, i inicià els estudis de medicina, a Montpeller, durant la dècada de 1290, que abandonà temporalment vers 1300 per dedicar-se a la pràctica. El 1301 B. de B., 'de la diòcesi d'Elna', nomenà procurador per cobrar un deute a Castelló d'Empúries, el 1303 s'hi havia instal·lat, i el 1304 el comte Ponç V d'Empúries li atorgava un violari de 200 sous anuals, segurament a canvi dels seus serveis. Al cap de poc es traslladà a Vic, on fou metge del bisbe i del capítol catedralici (1306-1307), on atengué el vescomte Ramon Folc VI de Cardona (1306), i on sembla que aconseguí el grau de mestre en arts. Tanmateix, contractat pel municipi (per 300 sous anuals), no trigà a tornar a Castelló d'Empúries (1307-1309), on també establí nombrosos contractes de conducta, i des d'on, amb permís del mateix municipi, completà la seva formació universitària a Montpeller, aconseguint-hi el grau de mestre en medicina (1309). Ja amb aquest grau, abandonà l'Empordà i va convèncer el bisbe de Barcelona Ponç de Gualba (s. XIII – 1334) perquè establís un Estudi d'arts a la ciutat i li'n nomenés rector (1309), iniciativa que, finalment, no prosperà. Des de 1307 Bernat tingué contactes amb els reis de Mallorca, i fou metge dels reis Jaume II de Mallorca (1243 – 1311), Sanç I de Mallorca (m. 1324) i Jaume III de Mallorca (1315 – 1349). Aquesta tasca la compaginà amb l'ensenyament a l'Estudi General de Montpeller, els privilegis de la Facultat de Medicina del qual foren confirmats pel rei Sanç a instància de Bernat (1316). En plena guerra que menà a la despossessió de l'últim rei de Mallorca, Pere III el Cerimoniós (1319 – 1387) li lliurà un salconduit per anar a Barcelona a assistir el comte Arnau Roger II de Pallars (1343) i, un cop a la ciutat, el rei va atreure'l al seu entorn, confirmant-li totes les concessions que li havien estat efectuades pels sobirans mallorquins (1345), fins a la seva mort (Perpinyà, 9/11/1348). Se l'ha identificat amb el «maestre Bernat, metge del senyor rey de Malorques», que diu haver «esmanat» (corregit) la traducció catalana de Teodoric Borgognoni, Cirurgia, Traductor: Guillem Corretger conservada al ms. autògraf Graz - UGraz - Handschriften - 342, a la qual afegí una traducció parcial pròpia, tasca que acabà a Mallorca el 2 de gener de 1311. La seva esposa es deia Bernarda (esposa de Bernat de Berriac) (fl. 1351). El seu fill homònim, Bernat de Berriac (fl. 1357 – 1374), també fou físic i serví la casa reial. — Formes antigues del nom: «Bernardus de Berriacho», «Bernardus de Barriacho», «Bernardus Berriaci» (llatí), «Bernat de Barriach», «Bernat Barriach» (català).BibliografiaCapeille (1914), Dictionnaire de biographies ..., p. 44Gudiol (1918), "Metge del Capítol de Vich"
 Wickersheimer (1936), Dictionnaire biographique des ...
 Perarnau i Espelt (1977), "L'Ordinacio Studii Barchinone et ..."
 McVaugh (1990), "Bernat de Berriacho (fl. 1301-43) ..."
 Martí de Barcelona (1990-1991), "La cultura catalana durant el ...", pp. 173-175, doc. 182
 Perarnau i Espelt (1991), "Una hipòtesi relativa a Bernat ..."
 McVaugh (1993), Medicine before the Plague ..., pp. 80-81, 84, 87, 93, 175, 191-193 i 196
 Calbet i Camarasa - Corbella i Corbella (1981-1983), Diccionari biogràfic de metges ..., vol. 3 (Addenda), s. v.
 Cifuentes i Comamala (1993), Medicina i guerra a l'Europa baix ..., pp. 318, 322 i 771-772
 Ferragud Domingo (2005), Medicina i promoció social a la ..., p. 138
 McVaugh (2011-2012), "El món mèdic de Castelló ...", pp. 13-14
 McVaugh (2012), "Academic medicine and the ..."
Variants del nomBernat [mestre] [metge del rei de Mallorca]Berriacho, Bernardus de
 Barriach, Bernat de
Beneficiari als documents
Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Registres – reg. 1307, ff. 178v-179r – Manament, Reial – 4 gener 1345Barcelona - ACA - Reial Patrimoni: Mestre Racional – vol. 1, f. 173v – Rendició de comptes, Reial – 19 desembre 1345
 Barcelona - ACA - Reial Patrimoni: Mestre Racional – vol. 1, f. 99r – Rendició de comptes, Reial – 1345
 Barcelona - ACA - Reial Patrimoni: Mestre Racional – vol. 5, f. 98v – Rendició de comptes, Reial – 1348
Esmentat als documents
Barcelona - ACA - Reial Patrimoni: Mestre Racional – vol. 9, f. 11r – Rendició de comptes, Reial – 1351Testimoni als documents
Girona - AHG - Notaria de Castelló d'Empúries – vol. 6, s. f. – Vària, Notarial – 3 maig 1301 Lluís Cifuentes |