| Quiró representat com a bucentaure i mestre d'Hipòcrates |
| Publicació de la fitxa: 2026-08-24
Darrera modificació: 2026-08-28 |
| Bases de dades: | Sciència.cat |
| Descripció |
| Autor: | Lluís Cifuentes |
| Estat: | completa |
| Imatge |
|   |
| Identificació |
| Tema: | Quiró representat com a bucentaure i mestre d'Hipòcrates |
| Matèries: | Doctrina moral - Bestiari – Medicina - Història |
| Paraules clau: | bestiari, metge, mitologia, músic, música |
| Tipologia: | Teginat |
| Context |
| Obra: | Teginat del sotacor d'una capella desapareguda de la catedral de Tarragona, després reconvertit en sostre de la sala del tresor annexa a la sagristia |
| Datació i localització |
| Ubicació: | Catedral de Tarragona, sala del tresor, annexa a la sagristia |
| Datació: | Tarragona, c. 1355-1360 |
| Bibliografia |
| Edicions: | Conejo da Pena (2013), "Ostentación heráldica y ...", p. 145 |
| Bibliografia: | Gabrici - Levi (1932), Lo Steri di Palermo e le sue ..., p. 148 (sobre la imatge)
Ràfols (1953), Techumbres y artesonados ..., p. 35 (inscripció, transcr. errònia)
Vives i Miret (1969), Reinard des Fonoll, escultor i ..., p. 123 (inscripció, transcr. incompleta)
Companys i Farrerons - Montardit i Bofarull (1983), Embigats gòtico-mudèixars al ..., p. 74 (inscripció, transcr. incompleta)
Jones (1998), Medieval Medicine in Illuminated ..., p. 63, fig. 55 (Quiró educant Esculapi en un ms. del s. IX de l'herbari del Ps.-Apuleu)
Conejo da Pena (2013), "Ostentación heráldica y ...", en part. pp. 145-147, i la bibl. que cita |
| Drets |
| Propietari: | Catedral de Tarragona (original); Sciència.cat, per gentilesa d'Antoni Conejo da Pena (foto) |
| Llicència: | CC BY-NC Attribution-NonCommercial https://creativecommons.org/licenses/by-nc/  |
| Observacions |
| Comentaris: | El teginat de la sala del tresor, annexa a la sagristia de la catedral de Tarragona és un dels sostres pintats gòtics més destacats que es conserven a Catalunya. En origen suportava una tribuna o cor elevat d'una antiga capella que ja devia fer funció de sagristia, suprimida en remodelacions posteriors dels espais. Es devia fer a finals de la dècada de 1350, a instància dels arquebisbes Sancho López de Ayerbe (1346-1357) i Pere de Clasquerí (1357-1380), dels quals en té l'heràldica. La imatge representa el centaure Quiró (aquí bucentaure, un híbrid entre humà i toro o bou, i no el clàssic híbrid de cavall) vestit amb robes pastorils i sonant una flauta mentre camina per un bosc amb arbres i ocells. Al voltant de la imatge hi ha una inscripció en català, en gòtica textual majúscula, feta al mateix temps, que diu: "Bucentor, maes[tr]e [d]e Ipocràs". Es presenta així Quiró, en la mitologia grega el més savi dels centaures, amb una variant híbrida medieval d'aquesta criatura. Quiró va ser educat per Apol·lo o Àrtemis, que li van transmetre el coneixement sobre la caça, la profecia, la música i la medicina, en particular la fitoteràpia i la musicoteràpia. Va ensenyar música, art, caça i moral a Aquil·les, Jàson, Teseu i altres herois, i la medicina a Asclepi, que alhora va ser mestre mitològic d'Hipòcrates. Per tot això, a l'Antiguitat Quiró va ser considerat l'encarnació del bon educador o preceptor de la noblesa. A la imatge, el bucentaure és pintat entre els escuts del capítol de la catedral (a l'esquerra) i de l'arquebisbe Sancho López de Ayerbe (a la dreta). Al mateix teginat també hi ha un bon nombre de representacions de la música i la dansa (amb personatges sarraïns). |
|