|
Darrera modificació: 2009-04-18
Bases de dades: Sciència.cat
Zarzoso Orellana, Alfons, La pràctica mèdica a la Catalunya del segle XVIII, Barcelona, Tesi doctoral de la Universitat Pompeu Fabra, 2003.
- Resum
- La recerca pren com a punt de partença la consolidació de les formes institucionals d’una tradició mèdica desenvolupada pel govern de la ciutat de Barcelona al llarg dels segles XVI i XVII, enteses com a representació pública dels seus interessos polítics. La guerra de Successió i les reformes introduïdes en aquesta matèria per les autoritats borbòniques escapçaren aquella tradició i no es fonamentaren en cap projecte de renovació científica. La tesi analitza les estratègies desenvolupades, al marge del model professional imposat, pels professionals de la medicina des de mitjan segle, tot centrant l’atenció en l’estudi del projecte i dels seus representants que cercava una nova professionalització de la medicina en el marc d’un nou encaix de la realitat política catalana dintre de la corona espanyola. La recerca planteja alhora la implantació de la medicina universitària a Catalunya a partir de l’estudi de la contractació de professionals per part dels municipis i de les formes associatives urbanes d’auxili mutu en la malaltia i en la mort.
- Matèries
- Història de la medicina
- Notes
- Direcció: Jon Arrizabalaga Valbuena (CSIC) i Josep Fontana Lázaro (UPF).
Vegeu: https://www.micinn.es/teseo/mostrarRef.do?ref=320010 
Parcialment publicada a Zarzoso Orellana (2006), L'exercici de la medicina a la ...
- URL
- http://www.tdx.cat/TDX-1230103-115544
|