| Darrera modificació: 2023-07-14Bases de dades: Sciència.cat
 Huguet Termes, Teresa, "«Multaque miracula fecisse»: Carles d'Aragó, príncep taumaturg", Lambard, 30 (2022), 158-198. 
ResumLa publicació, l'any 1923, de la monografia de March Bloch Els reis taumaturgs, pionera en la història de les mentalitats, sostingué que entre els atributs de monarques capetians i Plantagenet, sagradament heretats, estava el guariment miracler de certes condicions a través de la imposició de mans. Ultra els Pirineus, considerà que possiblement aquestes creences penetraren només a l'imaginari popular, essent-ne exemple el cas del Príncep de Viana. Tanmateix, la historiografia que s'ha ocupat de la virtus guaridora de Carles d'Aragó, a Catalunya, ho ha fet des d'una perspectiva eminentment política, tot explicant-la bàsicament en el marc de l'enfrontament del Principat contra Joan II i la guerra civil catalana del segle XV. Ens proposem tornar a analitzar els fets des d'una òptica més integradora, tot analitzant els espais i els escenaris a on es va practicar el culte, així com les manifestacions i els agents que hi jugaren un paper clau. L'arquetipus de pràctiques cultuals desplegades en dos escenaris, la catedral de Barcelona i el monestir de Poblet, des de mitjans del segle XV, ens aportarà una visió més completa del príncep de Viana en tant que agent vehicular del «miracle regi».
MatèriesReligió - HagiografiaMàgia - Màgia mèdica i protectora
 Història - Política
 Carles de Viana
 |