| Darrera modificació: 2023-02-10Bases de dades: Sciència.cat
 Farré i Olivé, Eduard, El gran rellotge de Perpinyà: l'hora urbana al segle XIV, Barcelona, Societat Catalana de Gnomònica, 2022, 204 pp., il·l. 
ResumL'any 1356, el rei Pere el Cerimoniós acabava d'unificar el seu regne i disposava d'astrolabis, rellotges d'arena, esferes celestes, noves taules astronòmiques i dels millors artesans que els feien: astrònoms, rellotgers i autors de mapamundis, i astrolabis que es trobaven per totes les seves principals capitals. Només li faltava un gran rellotge de campanar, un nou instrument que començava a escampar-se per Europa i que havia d'afermar el seu poder davant la població urbana. Un manuscrit que recull les despeses generades per la construcció d'un gran rellotge i una gran campana, que el rei Pere el Cerimoniós va manar fer en el seu castell de Perpinyà, ha servit de base per a la reconstrucció d'un dels moments més foscos de la història de la rellotgeria: aquell en què van sorgir i van començar a proliferar els rellotges mecànics públics. Aquesta obra parteix de l'anàlisi d'aquest manuscrit, conservat a l'Arxiu de la Corona d'Aragó, i d'altres documents.
MatèriesHistòria de la tècnicaTècniques - Metall
 Pere el Cerimoniós
NotesInformació de l'editor  . |