Sciència.cat DB

barrobí
subst. m. s.Publicació de la fitxa: 2018-03-19
Darrera modificació: 2020-05-10
Bases de dades: Sciència.cat

nau tecnol Barrina grossa emprada pels fusters per fer forats a peces gruixudes.

“E un durador de Messina gità's en la mar ab un barrubí e barrinà la galea del príncep bé en sis llocs”
Bernat Desclot, Llibre del rei En Pere, cap. 127
[Barcelona?, ante 1282-1288]

FORMES: barrubí; barrubís; barrubins; barobí; barubí; barobís

Notes: El DCVB, s.v. barrobí, només relaciona el terme amb 'fusters de carros' (idea recollida pel DIEC2) i únicament n'aporta documentacions històriques en inventaris de béns, el més antic dels quals és de 1388. Faraudo, s.v. barrubí [barubí], també el documenta en inventaris de béns, en aquest cas d'interès naval, el més antic dels quals és de 1352. Tots dos diccionaris entren variants gràfiques amb testimonis navals més antics i ben definides, però no les vinculen amb la veu principal (DCVB, s.v. barobis, inventari naval de 1331; Faraudo, s.v. barobí, Desclot i inventari naval de 1331). Molts d'aquests testimonis, des del de 1331, ja eren a Aguiló, s.v. barobi i barrubí. Coromines, s.v. barrina, recull i analitza aquesta documentació. Coromines i el DGEC [2018] donen l'any 1352 com el de la primera documentació en català.
Per al "duvador" o "durador", que els editors de Desclot no identifiquen (la primera forma a les ed. de Coroleu i Soldevila; la segona, a l'ed. de Coll i Alentorn), vegeu Faraudo s.v. dovador, 'dogador, qui fa dogues' (amb aquest exemple), 'cadascuna de les peces de fusta que juxtaposades formen el cos o ventre d'una bóta, barril, cubell o altres recipients semblants, i estan unides per cèrcols' (s.v. doga, sin. dolga).

Bibl.: Soldevila (2008), Les quatre grans cròniques, II ..., p. 255 (text citat)

Altres dicc.: DCVB: Present però incomplet – Faraudo: Present però incomplet – Coromines: Present però incomplet

Lluís Cifuentes