Albalat, Andreu d' (Aragó?, s. XIII – Viterbo, Itàlia, 1276)
Creació de la fitxa: 2007-02-08
Darrera modificació: 2026-03-07
- Categoria social i professional
- ambaixador - bisbe - canceller (oficial) - confessor reial - conseller reial - religiós OP
- Comentaris
- Frare dominicà, molt probablement aragonès (d'Albalat de Cinca?). Fou un dels primers bisbes de València després de la conquesta de Jaume I (1248-1276), confessor, conseller, canceller i ambaixador del monarca. Paradigma de l'interès de l'alt clergat il·lustrat del s. XIII per la filosofia natural i la medicina. Teodoric Borgognoni (1205 – 1298) fou el seu capellà a la Penitencieria Apostòlica i el futur bisbe de València li proposà que, aprofitant els seus coneixements, redactés un tractat de cirurgia. Teodoric complí l'encàrrec al cap de molts anys, quan era bisbe de Bitonto (1262-1266), i dedicà l'obra a Albalat en un pròleg. — Formes del nom: Andreas Albalatus (llatí), Andreu d'Albalat (aragonès i català), Andrés de Albalat o Albalate (castellà).
- Bibliografia
- Olmos y Canalda (1949), Los prelados valentinos, pp. ***
Linehan (1971), The Spanish Church and the Papacy ...
García Ballester (1976), Historia social de la medicina en ..., pp. 15, 18-20 i 22-23
McVaugh (2006), The Rational Surgery of the ..., pp. 17-21, 27-32, 76, passim
- Enllaços
- GEC
RAH
Wikipedia CAT
Francis (sepulcre)
Lluís Cifuentes |