Sarriera, Bernat (fl. Girona, 1336 – 1375)
Creació de la fitxa: 2021-02-22
Darrera modificació: 2021-08-16
- Categoria social i professional
- cirurgià - familiar/domèstic - mestre
- Activitat professional
- Exèrcit-armada-marina - Patró: Rei Pere III el Cerimoniós
- Tipus de formació
- Oberta
- Àrea d'activitat
- Territoris: Catalunya (Principat)
Localitats: Girona
- Comentaris
- Metge (cirurgià) de Girona. Germà menor d'Arnau Sarriera (fl. 1331 – 1348), un i altre fills de Berenguer Sarriera (I) (fl. 1298 – 1310). Almenys des de 1336, fou cirurgià de la casa de Pere III el Cerimoniós (1319 – 1387), que li atorgà una pensió de 2.000 ss b. sobre les rendes de l'aljama dels jueus de Girona el 1338. Procurador dels jurats de Girona (1343) per representar la ciutat en els afers relacionats amb la guerra amb Jaume III de Mallorca (1315 – 1349). Acompanyà el rei a les expedicions militars a Mallorca (1343), al Rosselló (1344), a Sardenya (1354-1355) i a la frontera de Castella (1357), cobrant-hi sempre el sou de cirurgià de les hosts reials. El 1349 el rei li concedí, a violari, les rendes de Quart, Palau i Montalt, prop de Girona, assignades per Jaume II el Just (1267 – 1327) a la seva família, que li foren confirmades i ampliades el 1363. Durant aquests anys fou un dels gestors de l'obra de la muralla de Girona, nomenat pel rei. El 1351 formà part de la comissió que, per ordre del monarca, examinà el cirurgià jueu Bonjuhà Cabrit (m. ante 1385). El 1352 Pere III li cedí el cobrament dels drets de lluïsme i fadiga sobre la fortalesa de Requesens, a la muralla de Girona. Se'n conserva el testament, fet en l'any 1371 arran d'un brot de pesta. El juliol de 1375 ja era mort. Com altres membres de la família, fou soterrat al convent dels franciscans de Girona, a la capella dels sants Cosme i Damià. Casat amb Margarida Vives, filla del doctor en lleis de Girona Arnau Vives, amb la qual tingué un fill i hereu universal, Joan, que ja no seguí la professió del pare, i una filla, que es casà amb Bernat Miquel, conseller de Pere III. Margarida el premorí, atès que deixà vídua una altra esposa, Francesca. — Notes: (1) Se'n conserven desenes de documents en la immensa majoria dels quals és anomenat «cirurgicus», però n'hi ha tres que difereixen i l'anomenen, improcedentment, «fisicus noster» (1341), «cirurgicus et fisicus» (1344) i «professor in medicina» (1376). (2) MacVaugh 1994 en situa la mort el 1371 per fiar-se de la data del testament. Guilleré 1987 i 2005 ho fa el 1376 a causa d'una mala lectura de Girbal 1892; Ferragud 2005 segueix Guilleré. — Formes antigues del nom: «Bernardus de Riaria» (llatí), «Bernat ça Riera» (català).
- Bibliografia
- Girbal (1892), "Médicos ilustres de la familia ...", p. 71
Rubió i Lluch - Rubió i Balaguer (1909), "Notes sobre la ciència oriental ...", p. 492 (examen B. Cabrit)
Torroella (1928), La jueria de Banyoles, p. *** (examen B. Cabrit)
Cardoner i Planas (1944), "Los cirujanos Ça Riera del siglo ...", pp. 161-162
Cardoner i Planas (1973), Història de la medicina a la ..., p. 102
Guilleré (1987), "Le milieu médical géronais au ...", pp. 269-270 i 279
Guilleré (2005), "Une famille de médecins ...", pp. 681-682 i 684
Cifuentes i Comamala (1993), Medicina i guerra a l'Europa baix ..., pp. 209, 212-213, 221, 224, 236-237, 246, 248, 258-259, 262, 266-267, 269-270, 280, 283, 286, 314, 341-342, 370-371, 374, 376-377, 379, 381, 410, 467, 515-517, 550, 579, 721-722 (doc. 158), 732 (doc. 174), 748 (doc. 193), 787-788 (doc. 244), 815-818 (doc. 284 i 287) i 821-822 (doc. 291-292)
McVaugh (1994), "Royal surgeons and the value of ...", pp. 233-234
Cifuentes i Comamala (30/12/1996), "Bernat Sarriera, metge de ..."
Ferragud Domingo (2005), Medicina i promoció social a la ..., pp. 91, 493-494, 521-523, 581 i 608
Lluís Cifuentes |