Sciència.cat DB | sciencia.cat

Benvinguts a Sciència.cat DB, la base de dades de la ciència i la tècnica en català a l'Edat Mitjana i el Renaixement.

Què és Sciència.cat DB | Catàleg d'obres | Sigles | Com citar

Id Sciència.cat DB

CAT - ESP - ENG

Sciència.cat DB ms159 (10 / April / 2025)

Cracòvia [Kraków] - Biblioteka Jagiellońska - Rękopisy - Berol. Hisp. Qu. 62

Publicació de la fitxa: 2025-04-08
Darrera modificació: 2025-04-08

Bases de dades:

Sciència.cat

Descripció

Autor:

Lluís Cifuentes

Procedència:

reproducció

Estat:

parcial

Descripció externa

Identificació

Estat:

conservat

Ciutat:

Cracòvia [Kraków]

Institució:

Biblioteka Jagiellońska

Fons:

Rękopisy

Signatura:

Berol. Hisp. Qu. 62

Signatura alternativa:

«acc. 11402» (interior de la coberta)

Relligadura

Estat:

Gairebé s'ha separat del tot del llom del volum (Ysern 1992).

Llom

Matèria:

Pergamí

Coberta

Matèria:

Pergamí

Història

Segells:

«Ex Bibliotheca Regia Berolinensi», inscrit en un cercle (f. 66v).

Intervencions d'interès històric:

En els ff. 66 i 66v hi ha diversos assaigs de ploma: «Al molt magnífich», «Fer.» (Ferran?), «Los hòmens», etc.

Estat de conservació:

El f. 1 s'ha desprès. Vegeu Relligadura.

Procedència:

1. Cirurgià anònim, potser mallorquí, de la segona meitat del s. XV. -- 2. Biblioteca d'Hernando Colón, cedida a la seva mort a la catedral de Sevilla (Biblioteca Colombina) (Sáez Guillén 2004: 261, núm. 14909, sense identificar-lo; i Sevilla - Colombina – Abecedarium B / Supplementum / Registrum B – Inventari, Personal/familiar – ante 1539, núm. 14909), el qual l'hauria adquirit potser als encants de Barcelona el juny de 1536, paral·lelament als mss. Sevilla - Colombina - Manuscritos - 7-4-27, París - BnF - Manuscrits: Esp. - 508 i Oxford - Col·l. Gili - s/n [medicina]. -- 3. Col·leccionista alemany anònim?, s. XIX -- 4. Biblioteca Reial de l'Estat de Prússia (Königlich Preussische Staatbibliothek, actualment Staatsbibliothek zu Berlin) de Berlín (segell en els ff. 1r i 66v), el fons patrimonial de la qual fou traslladat per les autoritats alemanyes al monestir de Grüssau (pol. Krzeszów), a la Baixa Silèsia, el 1942, durant la Segona Guerra Mundial, per tal de protegir-lo dels bombardeigs i, acabat el conflicte, fou incautat pels polonesos i traslladat a Cracòvia (Iter Italicum; Berlinka

). -- 5. Biblioteka Jagiellońska, des de 1945/1946.

Persones relacionades:

Hernando Colón (1488 – 1539)

Bibliografia

Descripcions:

Ysern Lagarda (1992), "Materials per a BITECA: els ...", pp. 240-243
Sáez Guillén (2004), "Los manuscritos en catalán de la ...", p. 261, núm. 14909 (no l'identifica)
Cifuentes i Comamala (2021), "Les miscel·lànies mèdiques ...", pp. 263 i 265-266
BITECA (1989-<act.>), Bibliografia de textos antics ..., manid ***
Fibula

(a partir de BITECA)
Manuscripta.pl

Bibliografia contextual:

Rose - Schillmann (1893-1919), Verzeichnis der lateinischen ...
Milde (1986), "Lateinische Handschriften der ..."
Iter Italicum, ***
Pietrzyk (2005), "Book collections from the former ..."
Rzepka - Sosnowski - Tylus (2011), Historia kolekcji rękopisów ...
Berlinka

Fibula

Reproduccions fotogràfiques:

JBC: Jagiellońska Biblioteka Cyfrowa (Jagiellonian Digital Library)

Arxiu de Sciència.cat (fotocòpia completa en b/n i reprod. digital completa en color)

Unitats de composició

Quantes unitats de composició:

Notes:

Conté també un conjur o oració per a tallar una hemorràgia (3, f. 42) i unes notes esquemàtiques sobre diversos conceptes mèdics (febres, apostemes, espasme, complexions, tipus de febres, coses naturals, salut i malaltia, apoplexia, medicament, orina, humors, nervis, artèries, venes, salut i malaltia, operacions) (8, ff. 62v-64v), tot en llatí

Unitat de composició A

Datació i origen

Datació:

s. XV-2 - estimada

Qüestions materials

Matèria escriptòria

Material:

Paper

Foliació

Núm. total de folis:

66 ff.

Notes:

Foliació en xifres aràbigues, en tinta, d'una mà potser del s. XIX. En blanc els ff. 41v, 42v-44v, 62r i 65r.

Dimensions

Alçada x base:

210 x 140 mm

Impaginació

s. XV-2

Especificacions:

De caixa molt gran, molt més cursiva i descurada que les anteriors. Possiblement, la més tardana.

Decoració i jerarquització

Inicials:

Absents [buits]. Lletres guia (text 1).

Rúbriques:

Rúbriques. Amb la mateixa tinta que el text (text 1). La primera línia de cada capítol en lletra gòtica librària de caixa més gran (text 1).

Descripció interna

1. Guiu de Chaulhac, Inventari o col·lectori en la part de cirurgia de la medicina, Traductor: Anònim – 1r-40v

	Consistència:	fragmentària
	Preliminars:	«Rúbriques del primer libra. — En nom de Déu misericordiós, comença lo tractat primer de aquesta hobra, e és anotomia, continent duas doctrinas. Doctrina primera és de anotomia de membras comuns universalse simples. La segona serà de membras primés particulàs e composts...»
	Íncipit:	«Capítol primer, e és sermó universal de anetomia e netura de membras. — Car segons Galièn, claradat dels metges, en lo libra .XVII. de Utilitat de pertides, id est membras, capítol penultinum, .IIIIor. són les comeditats o profits de sciència de anotomia...»
	Èxplicit:	«... Encara podets veser que entra aquestes junturas, la pus difícil a deslogar e a redoir és aquella del peu petit, e la pus leugera és del jonoll, e la migana de la cuxa. E axí és vista la fi. Déu sia ajudedor nostro en totes coses. Amen».
	Observacions:	Traducció catalana del primer tractat, sobre l'anatomia, del seu Inventorium sive collectorium in parte chirurgicale medicinae (o Chirurgia magna), obra acabada l'any 1363. En anglès medieval es detecta també una circulació independent d'aquest primer llibre sobre l'anatomia. Notes marginals de la mateixa mà. En el marge superior del f. 1 hi ha un títol, illegible en part, afegit per una altra mà, molt posterior: «Alimot de anatomia».
	Bibliografia:	Wallner (1995), An interpolated Middle English ... Sudhoff (1908), Ein Beitrag zur Geschichte der ...[reimpr. Hildesheim, Georg Olms Verlagsbuchhandlung, 1964] Castan (1985), Naissance de la dissection ... Hyrtl (1879), Das Arabische und Hebräische in ... Hyrtl (1880), Onomatologia anatomica ... Barcia Goyanes (1978-1993), Onomatologia anatomica nova ... Barcia Goyanes (1980), "Los albores del lenguaje ...", pp. 235-49 Barcia Goyanes (1983), "Los orígenes de la terminología ...", pp. 121-37 Martínez Vidal (1980), La terminologia anatòmica en el ... Martínez Vidal (1985), "Guy de Chauliac: la terminologia ...", pp. 281-291 Grande López (2010), Edición y estudio del Libro ...

2. Anònim, Receptari de Cracòvia (BJ Berol. Hisp. Qu. 62) – ff. 41r-66v

Observacions:

Denominació que engloba les obres 2-12 d'aquest ms.

2.1. Anònim, Recepta per al mal de sement (Cracòvia 1) – f. 41r

	Preliminars:	«Ungoent per lo mal de sentment».
	Íncipit:	«Sagí vell de porch, miga lliura...»
	Èxplicit:	«... Sien formades onse pílolas».
	Text:	«Ungoent per lo mal de sentment. — Sagí vell de porch, miga lliura; argent viu, una onza e miga; litarge, una onza; ayga-ros, una onza. Sia fet ungüent. — Per lo lavament de la boca: ayga-ros, .III. onzes; ayga de plantage, .III. onzes; melrosat colat, .I. onza; arop de móres, .I. onza. E de tot asò sia fet un guasguarisma [sic]. — La porga: pílolas àureas e pílolas còxias, de cada u miga onza. Sien formades onse pílolas».
	Observacions:	Escrita per la mateixa mà dels texts 7 , de la mateixa temàtica (f. 57v: Recepta per al mal de sement), i 9 (ff. 65v-66v: Receptes i conjurs per guarir) del mateix manuscrit.
	Bibliografia:	Rodrigo Pertegàs (1922), Mal de sement: discursos ledos en ... Rodrigo Pertegàs (1928), "El mal de bubas en Valencia a ...", pp. 143-149 Sánchez Gozalbo (1923), "Lo mal de sement ...", pp. 104-109 López Terrada (1991), "El mal de siment en la Valencia ...", pp. 119-146 Rubio Vela (1994-1995), "Las epidemias de peste en la ...", pp. 1219-1220

2.2. Anònim, Receptes de medicina, virtuts de les herbes i eixarms per a diverses malalties (BJ B. H. Qu. 62) – ff. 45-50

	Rúbriques:	Rúbriques: (1) «A mal de morenes»; (2) <Virtuts de l'aschaviosa>; (3) <Virtuts de la menta>; (4) <Virtuts del such del tàrech>; (5) <Virtuts de l'artemeya>; (6) «Si frador sa met an las junturas...»; (7) <Virtuts de la serpantina>; (8) <Virtuts de l'isop>; (9) <Virtuts de la flor de l'ysop>; (10) «Per vermes ho cuchs»; (11) «Per lavar dolor de colse»; (12) «A persona qui no puga horinar»; (13) <Nota sobre la litargia>; (14) <Virtuts de l'eiarchorii?>; (15) <Virtuts de la serpantina>; (16) «A scalladura d'aygua ho da brou»; (17) <A l'asquinènsia>; (18) <Conjur del llop>, truncat; (19) <Per saber si la dona haurà fill o filla, e si és prenys de dos>; (20) «Recepta contra cuchs»; (21) <Conjur del llop>; (22) «Primo, per a glànolas»; (23) <Conjur per a febres>; (24) <Virtuts de l'artemeya>; (25) «A tota persona qui aga la bocha del ventrel frada» [sic]; (26) «Aquest breu és bo a tota dona <que> vaga an pa<r>t <e> anfantarà sens dolor»; (27) «Si vols fer cal·la a persona qui no puga haxir...»; (28) «A tota persona qui aga la melsa grosa»; i (29) «A tota dona qui no·s pugua anpreyar».
	Observacions:	Recull de receptes, conjurs i notes sobre les propietats mèdiques de diverses plantes, aquestes potser extretes del Màcer. Algunes, particularment els conjurs, són totalment o parcial escrites en llatí. Autoritats citades: Hipòcrates ([19] «<La dona si aurà fill o filla, he si és preys da dos>. Ací damostra Hipocràs ab què pots tu saber la dona si aurà fill o filla...») i Avicenna ([13] «<De litargia>. Litargia és dit mal de dormir, he diu Visenna an lo libra de sirurgia, an lo .V. capítoll...»). Els núm. 18 i 21 invoquen a sant Sadurní, santa Clara, sant Climent, santa Cristina, santa Eulàlia, santa Coloma, santa Tecla, sant Silvestre, sant Pere, sant Pol, sant Simó, sant Joan, i santa Maria.

2.3. Anònim, Tractat de coneixença de les orines, Traductor: Anònim – f. 50r

	Consistència:	fragmentària
	Preliminars:	«Açò·s traladà d'un libra qui à nom Tesaurum pauperum. Parla de fets de orinas» (rúbrica).
	Íncipit:	«Ítem, si aurà arenas alls fons de la orina, sàpias que danota que danota [sic] que à pera a la vaxiga. Ítem, si aurà arenas al fons de la orina, denota que an los royós...»
	Èxplicit:	«... Item, si a la orina aurà pesas larguas que roden per la orina, sàpias que danota mall da royós».

2.4. Anònim, Coneixença de les orines, Traductor: Anònim – f. 50v

	Preliminars:	«A fembra qui à mal a la mara» (rúbrica errònia)
	Íncipit:	«Primerament, deu hom gordar quatre coses: la primera és si la horina hi és tota; la segona, si és de hom o de fembra; la terça, si menja molt o beu massa; la quarta, si és vell o jove. E aquestes quatre coses vistes, proseesca a la conexença de aquellas...»
	Èxplicit:	«... E si ha gran en la horina, significa cadarn. E si no apar en lo cap de la horina, significa destemprament de tots los membres. E si és enmig, significa malaltia en lo fetge e de la melsa e dels budells».

2.5. Anònim, Llibre de les orines, Traductor: Anònim – ff. 50v-57r

	Consistència:	fragmentària
	Consistència:	Còpia aparentment àpoda.
	Preliminars:	«Del pròlech del Libre de les orines».
	Pròlegs:	«Les orines són conagudes per los metges, e per lur conexença coneixen les malalties dels hòmens, e segons aquelles fan cures. Per ço que direm per cascuna orina la proprietat que ha, segons lo nostre enteniment e segons ço que n'havem après. E parlarem primerament de fleuma natural».
	Íncipit:	«De orina blancha. — Orina que és de color blanca e quax de color de let espessa cominalment per tots lochs mostra fleuma natural sobrahabundant sens febra. — Accident — Aquell ho aquella da qui és l'orina de<u> sofferit [sic] aytal malanança per la habondànçia d'aquella humor: primerament, no pot coure sense conduyt en lo ventrell... Cura. — Ajuda a aquell o aquella qui açò soffer en esta manera lo matí en dejú...»
	Èxplicit:	«... De orina rossa. — [...] devets fer la purgació ab aygua en què sia cuyt lo timó e la semén del fonoyll e polipodi o sos semblants e que ho hauràs levat dessús lo foch e ho hauràs colat de [...]» (àpode?)

2.6. Anònim, Recepta per al mal de sement (Cracòvia 2) – f. 57v

	Preliminars:	«A mal de sentment»
	Íncipit:	«Ítem [sic], axarop de satos, .III. oz....»
	Èxplicit:	«... Ítem, arop de móras, dos dinés».
	Text:	«A mal de sentment. — Ítem [sic], axarop de satos, .III. oz.; ítem, aygo de satosa, .VI. oz.; primo [sic], reÿna de pi, .II. oz.; ítem, alum cramat, .II. oz.; ítem, ansens, .I. oz.; ítem, màstach, .I. oz.; ítem, pega grega, .I. oz.; ítem, litarge, .I. oz.; ítem, argent viu, .II. oz.; ítem, arop de móras, dos dinés».
	Observacions:	Escrita per la mateixa mà dels texts 2, de la mateixa temàtica (f. 41: Recepta per al mal de sement), i 9 (ff. 65v-66v: Receptes i conjurs per guarir) del mateix manuscrit. Els dos primers ítems (abans del «primo») haurien estat afegits un cop acabada de copiar, per la mateixa mà.
	Bibliografia:	Rodrigo Pertegàs (1922), Mal de sement: discursos ledos en ... Rodrigo Pertegàs (1928), "El mal de bubas en Valencia a ...", pp. 143-149 Sánchez Gozalbo (1923), "Lo mal de sement ...", pp. 104-109 López Terrada (1991), "El mal de siment en la Valencia ...", pp. 119-146 Rubio Vela (1994-1995), "Las epidemias de peste en la ...", pp. 1219-1220

2.7. Anònim, Tractat de coneixença de les orines, Traductor: Anònim – ff. 58r-60v

	Preliminars:	«Signes. — Aquestes són les malanances les quals sonfer [sic] aquell qui açò ha» (rúbrica)
	Íncipit:	«Sàpies que si la urina és roja e espessa, demostra que ha molta sanc e que és calent e humida. E de la calor de la sanch avén que és vremela [sic] e de la humiditat avén que és espessa. Si la urina és blanca e espesa, demostra que ha molta f<l>euma...»
	Èxplicit:	«... Si la urina d'equell qui ha aquesta matexa malaltia serà negra e pocca, demostra la mort».

2.8. Anònim, De les orines de les dones, Traductor: Anònim – ff. 60v-61v

	Preliminars:	«De les urinas de les fe<m>bres» (rúbrica).
	Íncipit:	«Aquestes són les urines que fan les fe<m>bres. — Signes. — Sy vols saber de la fe<m>bra si és verge e no, garda la urina e si és ben bella e clara, sàpies que és verge. E la urina del baró qui jau ab la muller sàpies que és torbada e trobaràs de la semén en lo fons de l'orinal...»
	Èxplicit:	«... Si la urina serà blanca e spessa, és per la fredor que és blanca e per la humiditat que és groga. E si la urina serà alba e clara, sàpies que ho ha per la fredor e la claradat per la sequedat que avén de malancolia».

2.9. Anònim, Receptes i eixarms per a diverses malalties (BJ B. H. Qu. 62) – 65v-66v

	Rúbriques:	(1) «Recipe: riubàrber infusi in aqua endivie... — ... fiat potionem?»; (2) «Recipe: malva mercurialis... — ... fiat cristere»; (3) «Recipe: màstech... — ... et fiat emplaustrum super aluta, ítem sum in forma scuch?»; (4) «Recipe: pullarum cociarum... — ... sit contra quatuorum?»; (5) «Recipe: sirupi de Bisancis... — ... aque capilli veneris, ana uncias .III.»; (6) <Conjur contra la glànola>; i (7) «Resepta de flluy de sanch».
	Observacions:	Recull de receptes i conjurs per a guarir, majoritàriament en llatí a excepció de les dues darreres que són en català. Escrites per la mateixa mà dels texts 2 i 7. Sense rúbriques ni indicacions sobre la seva utilitat. El conjur contra la glànola (6) invoca la M. de D. de Montserrat.