Benvinguts a Sciència.cat DB, la base de dades de la ciència i la tècnica en català a l'Edat Mitjana i el Renaixement.
Què és Sciència.cat DB | Catàleg d'obres | Sigles | Com citar
Obres | Manuscrits | Impresos | Documents | Persones | Bibliografia | Vocabulari |
Sciència.cat DB voc72 (14 / November / 2024)
|
foc sacre fig. med men Foc sagrat, foc salvatge. “És, donchs, carboncla —ho pruna ho foch pèrsich o sacra, los quals per una cosa matexa quax pren Avicenna— pústula flecmònicha mala visicant e cramant lo loch, en lo qual és negra ho sineriçe, ço és, color de senra, ab rogor ho vermellor obscura e ab dolor visicada e mala e ab erdor e vesicació antorn de la qual s'esdevén quant és romput, aytal escara com fa asdevenir la combustió al cauteri, la causa de la qual és sanch grossa mig bulent e pudrida, de la qual encara no fo separat lo gros e lo sotill” “De sanch no loabla per la sua substància e adustió, segons la sua grosesa e suptelitat, són engenrades totes pústules crostoses, del carbonclo tro a erpestiome, axí com són carboncla e erpestiome, axí com són [sic] carboncla e pruna, foch pèrsich ho çacra, estiomen e àntrachs, e no pas formiga axí com dehia aquell compenyó en les Concordanses” FORMES: foch sacra; foch çacra Notes: El «compenyó» del primer testimoni seria Jean de Saint-Flour (Nicaise 1890, p. 93). Corachan, s.v. foc recull la forma moderna foc sagrat, que defineix com ergotisme, erisipela o zòster, sense testimonis. Verificar: Avicenna, Quart del Cànon. Bibl.: Nicaise (1890), La Grande chirurgie de maître ..., pp. 712-713 Altres dicc.: DCVB: Absent – Faraudo: Absent – Coromines: Absent – Corachan: Absent Lluís Cifuentes |