Sèneca. Tragedias [Castellà]. Traductor: Anònim
Aquesta obra és:
Traducció de: Sèneca. Tragèdies [Català]. Traductor: Anònim
Traducció de: Sèneca. Tragoediae [Llatí]
| Publicació de la fitxa: 2014-01-07 Darrera modificació: 2026-11-14 |
| Bases de dades: | Translat |
| Descripció |
| Autor: | Josep Pujol |
| Estat: | bàsica |
| Identificació |
| Autor: | Sèneca |
| Títol regularitzat: | Tragedias |
| Traductor: | Anònim |
| Llengua: | Castellà |
| Data: | s. XV |
| Transmissió |
| Manuscrits: | Barcelona - BC - Manuscrits - 3190 El Escorial - RBME - Manuscritos - S.II.12 El Escorial - RBME - Manuscritos - S.II.7 Madrid - BNE - Manuscritos - 7088 Madrid - BNE - Manuscritos - 8230 Madrid - RAE - Manuscrits - 107 Madrid - RB - Manuscritos - II-1786 |
| Bibliografia |
| Edicions: | Grespi (2005), La traduzione castigliana ... |
| Bibliografia: | Round (1978-1979), "Las traducciones medievales ..."
Zinato (1994), "Le traduzioni catalane di opere ..."
Ciceri - Grespi (1996), "La traduzione castigliana ..."
Grespi (1997), "La traduzione castigliana delle ..."
Grespi (1999), "La Medea castigliana del ms. 3190 ..."
Grespi (2005), La traduzione castigliana ...
Martínez Romero (1922), "Los modelos de las «Tragedias» ..." |
| Observacions |
| Round (1978-1979), "Las traducciones medievales ..." creia que els manuscrits transmetien dues traduccions diferents del text català (una representada pels dos manuscrits de la Biblioteca Nacional, i l'altra pels de l'Escorial i el del Palau Reial); Zinato (1994), "Le traduzioni catalane di opere ..." hi veia tres traduccions, perquè considerava que els dos manuscrits de la Biblioteca Nacional transmetien versions diferents. Ciceri - Grespi (1996), "La traduzione castigliana ..." consideren, en canvi, que tota la tradició castellana testimonia una única traducció i que les divergències entre els manuscrits són fruit de la transmissió textual. Comptant també dos nous manuscrits de què ha donat notícia Grespi (Grespi (1997), "La traduzione castigliana delle ..." i Grespi (1999), "La Medea castigliana del ms. 3190 ..."), la tradició queda dividida en dos grups: 1) els dos manuscrits de la Nacional, més la Medea de la Biblioteca de Catalunya; i 2) els manuscrits de l'Escorial, el del Palau Reial i el de la RAE. Acceptant aquestes dues branques de la tradició, Martínez Romero (1922), "Los modelos de las «Tragedias» ..." precisa encara més la relació dels textos castellans amb els models català i llatí: els dos manuscrits de la BNE transmeten la traducció castellana d'un text català com el transmès per BNE, ms. 14704 (és a dir, Medea i Troades completes i extractes de la resta de tragèdies); els dos manuscrits de El Escorial, de la RAE i de la RB transmeten una traducció diferent, feta a partir d'un manuscrit català de totes les tragèdies). Ara bé, tant aquests manuscrits com els dos de la BNE transmeten una versió de la tragedia Thyestes (completa i extractada, respectivament) feta a partir d'un model llatí amb el comentari de Nicholas Trevet.
Els manuscrits castellans més complets transmeten la tragèdia Octavia, que manca en els manuscrits catalans; els manuscrits amb el text extractat també contenen un resum d'aquesta tragèdia. |
|