Isaac de Nínive. Llibre d'Isac [Català]. Traductor: Anònim
Aquesta obra és:
Traducció de: Isaac de Nínive. De accessu animae ad Deum [Llatí]. Traductor: Anònim
Traducció de: Isaac de Nínive. De accessu animae ad Deum
| Publicació de la fitxa: 2010-11-30
Darrera modificació: 2015-02-17 |
| Bases de dades: | Translat |
| Descripció |
| Estat: | bàsica |
| Identificació |
| Autor: | Isaac de Nínive |
| Títol regularitzat: | Llibre d'Isac |
| Identificació de l'obra: | Codi de Translat: TCM 65.1.1 |
| Traductor: | Anònim |
| Llengua: | Català |
| Data: | ante 1373 |
| Notes sobre la datació: | La traducció consta en un document notarial de 1373 (Madurell i Marimon (1974), Manuscrits en català anteriors a ..., p. 26, doc. 9; Janeras (2007), "La diffusion d'Isaac de Ninive ...", pp. 258-259). |
| Estat de l'obra: | conservada |
| Forma: | prosa |
| Contingut |
| Conservació: | completa |
| Íncipit |
| Íncipit text: | De anima qui ame deu (rúbrica) / Anima qui ame deu en deu es solament son repos ... |
| Font: | El Escorial - RBME - Manuscritos - N.I.16, f. 1 |
| Èxplicit |
| Èxplicit del text: | ... E ia no caura iames en tanebras aiudant Jhesucrist al qual sia gloria e honor e uirtut Qui ab lo pare e ab lo sant sperit uiu e regna deus tot poderos per tots los setglas dels setgles Amen |
| Font: | El Escorial - RBME - Manuscritos - N.I.16 |
| Transmissió |
| Manuscrits: | Barcelona - BFAUB - Manuscrits - 148 - 119v-121v
El Escorial - RBME - Manuscritos - N.I.16 - 1r-66r
Sevilla - Colombina - Manuscritos - 5-3-42 - 1-185 |
| Bibliografia |
| Bibliografia: | Bohigas (1955), "Petita contribució a l'inventari ..." p. 364
Janeras (2007), "La diffusion d'Isaac de Ninive ..."
Requesens i Piquer (2008), "Hug de Balma (s. XIII) en català ..." p. 596 |
| Observacions |
| L'obra original fou escrita en siríac al segle VII i traduïda al llatí a través del grec. Es tracta d'un ensenyament sobre la vida monàstica, editat amb el títol De perfectione religiosa.
La traducció catalana consta en un document notarial de 1373 (Madurell i Marimon (1974), Manuscrits en català anteriors a ..., p. 26, doc. 9; Janeras (2007), "La diffusion d'Isaac de Ninive ...", pp. 258-259). En posseïa un exemplar Maria de Castella (inventari de 1458, Toledo Girau (1961), Inventarios del Palacio Real de ..., p. 51, ítem 19), potser per mitjà dels monjos de Montserrat. La traducció castellana més antiga la va acabar l'ermità de Montserrat Bernat Boïl, a Sant Cugat, el 1484, per a Pedro Zapata, arxiprest de Daroca (Alvar - Lucía Megías (2009), Repertorio de traductores del ..., pp. 44-46). La traducció catalana i les dues castellanes tenen errors comuns (Janeras (2007), "La diffusion d'Isaac de Ninive ...", pp. 270). Vegeu també Anònim, Tractat de l'art de ben morir, versió 1, Traductor: Anònim.
La versió castellana de Bernat Boïl es conserva en dues edicions: Saragossa, Juan Hurus, 1489, i Sevilla, Meinardo Ungut i Estanislao Polono, 1497 (Alvar - Lucía Megías (2009), Repertorio de traductores del ..., pp. 44-46). |
|