Jacme, Joan (m. Montpeller?, 1384)
Creació de la fitxa: 2008-07-21
Darrera modificació: 2025-02-25
- Categoria social i professional
- canceller (ensenyament) - físic - mestre - professor
- Activitat professional
- Ensenyament - Patró: Papa Climent VII d'Avinyó - Patró: Papa Gregori XI - Patró: Papa Urbà V - Patró: Rei Carles V de França - Privada i eclesiàstics - Privada i rei
- Tipus de formació
- Universitària
- Graus universitaris
- Mestre en arts i medicina
- Àrea d'activitat
- Territoris: Catalunya (Principat) - França (regne) - Occitània
Localitats: Avinyó [Avignon] - Barcelona - Montpeller [Montpellier] - París
- Comentaris
- Metge (físic). Mestre en arts i en medicina, que exercí com a professor a la Universitat de Montpeller. Això féu creure que era occità (Grand 1918, Wickersheimer 1936), però el descobriment d'una traducció catalana del Kitāb al-ʿuyūn d'al-Qūṭī (Alcoatí) al seu nom obligà a pensar en un origen català, del qual, però, no hi ha proves concretes, tot i que se l'ha suposat fill d'un «maestre Jacme», metge de Lleida, que serví Jaume II el Just (1267 – 1327) el 1304 (Simon de Guilleuma 1933). Potser estudià a Lleida, atès que no figura a les nòmines d'estudiants de Montpeller i París. El 1364, essent metge del papa Urbà V (1310 – 1370), aconseguí ser nomenat canceller de la Facultat de Medicina de la Universitat de Montpeller (Cartulaire, doc. 123), tot i la forta oposició de professors com Joan de Tornamira (c. 1330 – c. 1396) a aquesta intromissió papal. El 1369 assístí Lluís, duc d'Anjou i lloctinent al Llenguadoc del seu germà Carles V de França (1338 – 1380). En agraïment pels seus serveis, el rei de França l'ennoblí el mateix any (Delisle 1874). També assistí Gregori XI (1336 – 1378), a Avinyó, el 1372, el rei Pere III el Cerimoniós (1319 – 1387), a Barcelona, el febrer-març any de 1378 (Roca 1928), el rei de França, a París, a finals d'aquell mateix any 1378, que el nomenà «physicus regius» (Delisle 1874), i el papa Climent VII d'Avinyó (1342 – 1394), que li atorgà una indulgència plenària (Cartulaire, doc. 166, 1378) i el cridà per darrera vegada, a Lunèl, el 23/06/1384. Morí potser en el camí d'anada o de tornada («extra romanam curiam») a Montpeller, on tenia casa i muller (Maria), abans de l'11/08/1384, data en què Joan de Tornamira, amb qui havia mantingut una forta rivalitat però amb qui també col·laborà, el substituí com a canceller de la Universitat (Cartulaire, doc. 174). Fou autor d'una disputatio sobre la lepra amb Joan de Tornamira (1363), d'uns tractats De calculo i De pestilentia (1376), d'una summa pràctica per al rei Carles V de França titulada Secretarium practice medicine (1378 o 1379), que és la seva obra principal, i d'unes Recepte super quarto Canonis Avicenne de febribus, potser relacionades amb un tractat De naturis paroxismorum anònim en alguns manuscrits. Són apòcrifs uns tractats De sterilitate (Green 2008) i Ad anathomicam compositionem oculorum intelligendam. A part de la traducció catalana d'Alcoatí, també hauria traduït al català una adaptació àrab del De anatomia oculorum pseudogalènic, present al mateix manuscrit, que hauria elaborat cap a 1350 (Simon de Guilleuma 1933; Wickersheimer 1936; Jacquart 1979; Bosc 2015; Bosc 2023). — Formes antigues del nom: «Johannes Jacobi» (llatí). En documents reials francesos és anomenat com a «Joannes Jame» (1369) i «Jehan Jacme» (1378) i als documents reials catalans «Johan Jacme» (1378-1379). «Jacme» és la forma medieval del nom 'Jaume' tant en català com en occità, que en aquest cas actua com a patronímic i, per tant, és procedent regularitzar-ne l'ortografia ('Joan Jacme'), però no actualizar-lo ('Joan Jaume'), com s'ha fet erròniament en alguna ocasió. A partir de la coincidència del nom, Klebs 1935 suggerí, sense cap prova, que podia haver estat fill de Jaume d' Agramont (m. 1348).
- Bibliografia
- Delisle (1874), Mandements et actes divers de ..., p. VI ("Joannes Jame", ennobliment, 05/1369) i 848, núm. 1722 ("Jehan Jacme", pagament, 20/05/1378)
Germain - Calmette (1890 - 1912), Cartulaire de l'Université de ..., vol. 1, doc. 123, pp. 460-463, 166, pp. 602-606, i 174, pp. 634-635
Steinschneider (1893), Die hebraeischen Übersetzungen ..., pp. 804-805, núm. 501
Pansier (1904-1905), "Les maîtres de la Faculté de ...", 9 (1904), 600-602, núm. 137
Grand (1918), "Un jurisconsulte du XIVe siècle ...", pp. 80 i 82
Fournier (1927), "Pierre Jame (Petrus Jacobi) ...", p. 487
Roca (1928), "La reyna empordanesa", pp. 33, 97 i (ed. dels documents) 168-169
Simon de Guilleuma (1933), "Notícia històrica dels ...", pp. 33-38
Klebs (1935), "Jacme d'Agramont, Johan Jacme ..."
Wickersheimer (1936), Dictionnaire biographique des ..., s. v. 'Jean Jacme'
Cardoner i Planas (1973), Història de la medicina a la ..., pp, 51, 59 i 175
Jacquart (1979), Supplément [à] Ernest ..., s. v. 'Jean Jacme (Jacobi)'
Cifuentes i Comamala (2006), La ciència en català a l'Edat ..., p. 124
Cifuentes i Comamala (2004), "Université et vernacularisation ...", p. 289
Green (2008), Making Women's Medicine Masculine ..., p. 89
Bacardí - Godayol (2011), Diccionari de la traducció ..., s. v.
Bosc (2016), Montpellier et la médecine ..., pp. 53-54, 66, pàssim
Bosc (2023), "D'al-Qūtī à Gui de Chauliac ..."
- Enllaços
- data.bnf.fr

- Variants del nom
- Jaume, Joan
Jacobi, Johannes Jame, Joannes
Lluís Cifuentes |