Sciència.cat DB

Tesarac, Ramon de (m. Barcelona, 1362)

Categoria social i professional

examinador - físic - mestre - metge municipal

Activitat professional

Patró: Municipi

Tipus de formació

Universitària

Graus universitaris

Mestre en arts i medicina, 1346

Àrea d'activitat

Territoris: Catalunya (Principat) - Elna (diòcesi) - Rosselló i Cerdanya (comtats)
Localitats: Barcelona - Castelló d'Empúries (Alt Empordà) - Girona - Tarerac (Conflent)

Comentaris

Metge (físic), natural de la diòcesi d'Elna (Rosselló), molt probablement del poble de Tarerac (documentat amb la forma "Tesarach" el 1359), a l'extrem septentrional del Conflent. Format a la Universitat de Montpeller, on obtingué els graus de mestre en arts i en medicina (el 1346 ja emprava els títols). El 1345 era a Girona, on aconseguí una recomanació del bisbe per a ser contractat pel capítol de la catedral de Mallorca. Rebutjat, fou finalment contractat com a metge municipal a Castelló d'Empúries, on el 1347 aconseguí ser contractat també per l'aljama dels jueus del lloc (McVaugh 1993). Aprofitant la demanda provocada per la pesta, el 1348 formalitzà un nou contracte com a metge municipal amb la ciutat de Barcelona, per a un període de 10 anys ("Theresacho" i "Theseracho", citat a Cifuentes 1993, mal datat en la resta de la bibliografia, que només en va conèixer els pagaments trimestrals). El 1349 el bisbe de Girona li féu una nova oferta, que Ramon rebutjà. En els anys 1351-1359 consta que feia d'examinador municipal de metges, aquest darrer any juntament amb Pere Ros d'Ursins (fl. 1343 – 1367), Bartomeu de Tresbens (fl. ante 1295 – 1375) i Arnau Germà (fl. 1351 – 1386/1398) (Torre & Rubió 1971; Cifuentes 1993). Amb els ingressos obtinguts comprà diverses rendes, alguna de les quals relacionada amb l'expedició de Pere III el Cerimoniós (1319 – 1387) a Sardenya de 1354-1355 (Cifuentes & Garcia Ballester 1990; Cifuentes 1993). A primers d'abril de 1362 dictà testament i un codicil pel qual feia una deixa a la Universitat de Montpeller (Hernando 1993; McVaugh 1993; Ferragud 2005) i una altra de relacionada amb la comarca del Conflent, entre d'altres, i morí tot seguit, potser de la pesta. Havia disposat ser enterrat al convent dels franciscans de Barcelona i posteriorment traslladat a la capella familiar que havia fet construir al de Girona. Els seus fills Alamanda, Constança i Macià, l'hereu universal, tinguts amb la seva esposa Francesca, eren menors quan morí. El seu nom encara consta en un fogatge o cens de 1370, i en un altre de datable entre 1372-1387 només hi apareix el seu hereu (Cifuentes 1993). El 1372 la seva vídua Francesca tenia un plet contra un ciutadà de Barcelona. El seu nom va fer sospitar a Rubió que podia tenir un origen gascó (Torre & Rubió 1971) (Tarerac era, efectivament, un poble de llengua occitana fins al segle XIX). Potser el notari de Barcelona Mateu de Tesarac (fl. 1428-1446) era descendent seu. — Formes antigues del nom: «Raymundus de Theresacho», «Raymundus de Theseraco», «Raymundus de Thesaraco», «Raymundus de Tesaraco», «Raymundus de Teseraco», «Raymundus de Tesarach» (latí), «Ramon de Teserach», «Ramon de Tesarach» (català).

Bibliografia

Comenge i Ferrer (1897), "La medicina en el reino de ...", p. 530 [p. 70 de la reimpr.] (pagament del salari a Barcelona)
Bruniquer (1912-1916), Rúbriques de Bruniquer ..., vol. 4, p. 319, cap. 70 (pagament del salari a Barcelona)
Roca (1919), La medicina catalana en temps del ..., pp. 135-136 (pagament del salari a Barcelona)
Torre y del Cerro - Rubió i Balaguer (1971), Documentos para la historia de la ..., pp. 25, 38-42 (doc. 22, examinador) i 52
Cardoner i Planas (1973), Història de la medicina a la ..., p. 99 (pagament del salari a Barcelona)
Calbet i Camarasa - Corbella i Corbella (1981-1983), Diccionari biogràfic de metges ..., s. v. 'Ramon de Tesarach' (contracte a Barcelona i premi)
Cifuentes - García Ballester (1990), "Els professionals sanitaris de la ...", pp. 200 i 203
Cases i Loscos (1990), Catàleg dels protocols notarials ..., pp. 37 i 112-113 (Mateu de Tesarac)
Cifuentes i Comamala (1993), Medicina i guerra a l'Europa baix ..., pp. 236, 349-353, 399-400 i 583-584 (contracte a Barcelona, biografia)
McVaugh (1993), Medicine Before the Plague ..., pp. 63-64 (aljama), 80 i 193-194 (contractes, llegat a Montpeller, biografia)
Hernando i Delgado (1993), "L'ensenyament a Barcelona, segle ...", pp. 161-162, doc. 13 (llegat Montpeller)
Coromines (1989-1997), Onomasticon Cataloniae: els noms ..., s. v. 'Tarerac' ("loch de Tesarach" 1359, "Matheu de Tesarach" 1428)
Cases i Loscos (2001-2019), Inventari de l'Arxiu Històric de ..., vol. 1, p. 244 (Mateu de Tesarac)
Ferragud Domingo (2005), Medicina i promoció social a la ..., pp. 91 i 93

Enllaços

Premi Ramon de Teserach (Acadèmia de Ciències Mèdiques i de la Salut de Catalunya i de Balears)

Lluís Cifuentes