|
Darrera modificació: 2018-10-10
Bases de dades: Sciència.cat, Mercaderia
Aurell, Jaume, "Vida privada i negoci mercantil a la Barcelona baixmedieval", Acta historica et archaeologica mediaevalia, 14-15 (1993 - 1995), 219-241.
- Resum
- Els segles d'expansió comercial de la Corona d'Aragó, amb la participació decisiva dels mercaders, i la seva progressiva incursió dins les institucions rectores de la política ciudadana, van tenir com a conseqüència més directa un augment del prestigi social de l'estament mercantil. Aquesta situació privilegiada -des d'una perspectiva social- en què es troba el mercader al llarg del segle XIV mena a una concienciació de grup molt més forta de la que havia assolit fins aleshores. Aquest fet justifica àmpliament l'afirmació de què dels mercaders barcelonins arriben al segle XV amb una personalitat social plenament configurada, que els fa susceptibles d'un estudi col·lectiu amb les suficients garanties per a l'historiador. L'esmentat augment de la cohesió social del grup dels mercaders, concretada en l'expresió 'estament mercantil', es verifica en un seguit de costums socials i en la creació
d'unes institucions, la finalitat de les quals serà conservar aquests privilegis assolits durant els llargs segles de l'expansió comercial. En tot aquest procés, la primera meitat del segle XV es pot considerar com un període clau, com ja ho han fet palès les diverses monografies que hom ha dedicat al paper del mercader en la crisi del Principat després dels segles de creixement. Aquesta feina historiogràfica de re-situació del paper dels mercaders dins el context de l'anomenada crisi baixmedieval de la Corona d'Aragó -l'objectivitat historica de la qual s'ha comencat a relativitzar en aquests darrers anys-, ha de venir completada amb un estudi de l'estament mercantil en el seu vessant més intern, a la recerca dels trets més característics de la seva vida privada i la connexió d'aquests amb la configuració dels mercaders com a grup social unitari. En aquest sentir, la documentació notarial s'ha configurat ja com una eina molt valuosa, atesa la seva espontaneïtat -que no assegura la documentació oficial- i privacitat -entesa aquesta com el camp més profund del personal. En el camp de la vida quotidiana del mercader, es pot fer una primera distinció conceptual entre les activitats incloses dins la seva vida professional i les que es circumscriuen dins la seva vida privada. En un altre lloc ja ens hem referit a la dimensió social de la personalitat del mercader i a l'entorn físic que envolta la seva existencia. Ara voldríem analitzar la dimenrió familiar de la vida del mercader, que constitueix el primer i més directe àmbit configurador de la seva personalitat.
- Matèries
- Història de la cultura
Societat
Mentalitats
- URL
- http://www.raco.cat/index.php/ActaHistorica/article ...
|