|
Darrera modificació: 2016-07-12
Bases de dades: Sciència.cat, Altres
Batllori, Miquel - López Rodríguez, Carlos (dir.), Diplomatari Borja, localització de documents: Lluís Cerveró, Miquel Batllori (I) i Cristina Borau (II-IV); transcripció: Luis Pablo Martínez, Miguel Navarro, Beatriz Canellas Anoz et al.; assessor: Jaume Riera i Sans (II-IV); coordinació editorial: Maria Toldrà (II-IV), València, 3i4 - Institut Internacional d'Estudis Borgians, 2002 - 2007, 4 vols. publ.
- Resum
- Edició de documents sobre la família Borja.
Conté:
* vol. 1 (2002): 1238-1420, Documents de l'Arxiu del Regne de València
Aquest volum va recollir una primera selecció dels més de 200.000 documents que, sobre la família Borja, es conserven a l'Arxiu del Regne de València. A més del pes específic de la documentació ordenada, la importància del primer volum del Diplomatari rau també en el fet que era, després de dècades, la primera plasmació fefaent i concreta d'un projecte que, per fi, es feia realitat. La documentació recollida en aquest primer volum va ser recopilada per l'erudit Lluís Cerveró i pel P. Miquel Batllori, S.I., tots dos ja desapareguts, i recull tota la documentació borgiana de l'arxiu des de l'època més remota (1299) fins a 1429, any en què Alfons de Borja fou promogut al bisbat de València. Llavors comença una altra història. Es converteix en una persona poderosa que enfoca la seva promoció fora de la Corona, dins de l'Església. El Diplomatari analitzarà minuciosament la vida civil de la família Borja, des dels antecedents més remots. En el primer volum, es revisen totes les teories al voltant dels orígens familiars. Dues dades rellevants, clau, s'hi documenten: que Alfons de Borja era fill d'un tintorer, és a dir, que no era noble, i que els seus orígens són aragonesos. Alexandre VI, el papa Borja per excel·lència, és fill de Jofré Gil de Borja i d'Isabel de Borja. La historiografia mai no havia tingut gens clar si els pares eren parents entre si. També hi havia dubtes sobre la noblesa de la branca materna. El que ara tenim clar és que la branca paterna són nobles abans de la conquesta. A la Xàtiva de la fi del XIII hi ha documentats dos personatges antecessors, Eiximèn Sabata de Borja i Fortuny de Borja. Són germans i formen part d'un clan nobiliari aragonès molt estès, els Sabata. Els Borja nobles de Xàtiva dels segles xiv i xv, per distingir-se dels altres Borja que no eren aristòcrates, usen sempre el nom compost. El llibre s'ha elaborat a partir del cos documental recollit per Cerveró, bo i afegint-hi els documents trobats amb posterioritat; s'ha comprovat l'existència de cada document i la correcció de les transcripcions i les signatures arxivístiques; i hi ha treballat un equip de paleògrafs, historiadors i lingüistes. El volum, de més de 600 pàgines, compta, a més, amb un important aparat gràfic (700 imatges que inclouen alguns documents que abracen des del segle xiii fins al 1429), notes introductòries i bibliogràfiques, índexs onomàstic i toponomàstic final, taula de documents i un arbre genealògic annex. Es divideix en dues parts: la primera consisteix en el regest i edició íntegra o extractada de 222 documents dels anys 1299-1429; la segona, en un “Apèndix documental” amb el regest de 395 documents del període 1419-1429.
* vol. 2 (2004): 1416-1429, Documents de l'Arxiu de la Corona d'Aragó
El segon volum de la col·lecció té com a objecte l'edició dels documents localitzats en la secció Cancelleria de l'Arxiu de la Corona d'Aragó (Barcelona) corresponents als anys 1416-1429, és a dir, entre l'accés al tron d'Alfons el Magnànim (1416) i l'elecció d'Alfons de Borja, el futur papa Calixt III, com a bisbe de València. La importància dels fons de l'Arxiu de la Corona d'Aragó per a la història dels Borja durant aquest període rau en el fet que la major part dels registres de la Cancelleria del Magnànim, aproximadament uns 1.000 volums, s'han conservat. Aquesta quantitat d'informació permet seguir amb tot detall el desenvolupament de la carrera d'Alfons de Borja, que ocupà diversos càrrecs a la Cancelleria al costat del rei. Així doncs, els papers de l'Arxiu no només aporten informació sobre el personatge i els seus familiars directes, sinó que també permeten observar la seua activitat com a funcionari i la progressiva importància dels assumptes –financers i eclesiàstics– que se li encarregaren. Expliquen, doncs, els fonaments de l'espectacular carrera política i eclesiàstica d'Alfons de Borja. Els serveis a la Corona, que tenen com a clímax les decisives gestions en la resolució del Cisma d'Occident, seran finalment recompensats amb el bisbat de València l'any 1429, amb què, com en el cas del lliurament anterior del Diplomatari, es tanca el present volum. Durant la seua elaboració, s'han localitzat 2.800 documents sobre Alfons de Borja, dels quals es publica una tria de 274 a causa del seu interès biogràfic i/o històric. La resta de documents s'ha utilitzat per completar l'anotació a peu de pàgina.
* vol. 3 (2005): 1429-1444, Documents de l'Arxiu de la Corona d'Aragó
El volum 3 del Diplomatari Borja abraça els anys 1429-1444, des que Alfons de Borja accedeix al bisbat de València fins al nomenament com a cardenal. Hi retrobem el personatge al servei d'Alfons el Magnànim, aquests anys immergit de ple en la campanya de Nàpols, font d'urgències financeres que les rendes del bisbat valencià resolen més d'un cop. Borja controla la diòcesi a través de vicaris i d'estades puntuals al regne de València, on convoca un sínode, intervé en les corts i forma part del consell reial. Especialista en la política internacional del Magnànim, participa en les negociacions amb Castella que condueixen a la pau de 1436. S'instal·la a Itàlia el 1438 i hi presideix el consell reial. Després d'alguns intents frustrats d'enviar-lo al concili de Basilea, és ambaixador del rei a Florència i col·labora en la reconciliació entre aquest i el papa, que culmina en la concòrdia de Terracina i, a nivell personal, en la promoció de Borja al cardenalat. Els avatars i les fites de la carrera política i eclesiàstica d'Alfons de Borja es poden resseguir a través d'una tria de 241 documents aquí transcrits, procedents de la secció Cancelleria de l'Arxiu de la Corona d'Aragó. El llibre s'acompanya d'una selecció de reproduccions a tota pàgina dels documents transcrits.
* vol. 4 (2007): 1444-1458, Documents de l'Arxiu de la Corona d'Aragó
Amb aquest Diplomatari Borja 4 es tanca una sèrie de tres volums dedicats a la documentació sobre Alfons de Borja que es conserva a la secció Cancelleria de l'Arxiu de la Corona d'Aragó. En concret, el volum 4 abraça els anys 1444-1458, des que Borja és nomenat cardenal fins poques setmanes abans de la seva mort com a papa Calixt III. Com en els volums anteriors, la seva figura es dibuixa en paral·lel i en contrast amb la d'Alfons el Magnànim. Si bé durant el cardenalat Borja actua com a agent del monarca a la cúria romana i col·labora financerament en els seus projectes, un cop accedeix al soli pontifici, en 1455, s'allunya progressivament del seu antic patró, amb el qual s'enfrontarà en temes com la promoció eclesiàstica dels familiars de l'un i de l'altre, el difícil equilibri entre les senyories italianes o l'organització d'una croada contra el turc, veritable obsessió del breu pontificat de Calixt III Borja. El lector pot resseguir l'actuació política del cardenal a la cúria i el distanciament entre el papa i el rei, reflectit en alguns episodis ben significatius, a través d'una tria de 205 documents aquí transcrits, procedents de l'esmentada secció de l'Arxiu de la Corona d'Aragó. Els textos han estat seleccionats, transcrits i editats per un equip d'investigadors dirigits des del mateix Arxiu per Carlos López Rodríguez, i format per Cristina Borau, Beatriz Canellas, Gloria López, Ramon Pujades, Jaume Riera i Maria Toldrà. El volum s'acompanya d'una selecció de reproduccions dels documents.
- Matèries
- Documentació
Edició
Borja, família
- Notes
- Vol. 1: 3i4; vol. 2-: 3i4 - Institut Internacional d'Estudis Borgians.
Els vol. 2 i 3 estan dirigits per Carlos López Rodríguez.
|