|
Darrera modificació: 2013-03-08
Bases de dades: Sciència.cat
Batalla, Josep, "Ego, qui sum laicus", Studia Lulliana, 48 (2008), 69-92.
- Resum
- La singularitat de Llull és fora de dubte. No ensenyà en cap universitat, no fou membre de cap orde religiós, no fou cap senyor feudal ni cap poeta cortesà. Davant la dificultat de classificar-lo com a tipus medieval, hom ha optat per qualificar-lo de marginal. Però aquesta qualificació falseja la realitat perquè sabem que Llull fou una persona sociable, interessada pel futur de la cristiandat i lúcidament crítica amb els problemes de la societat del seu temps. Utilitzant el concepte d'Idealtyp, proposat per Max Weber com un mitjà heurístic, i seguint 1'estudi capdavanter de Ruedi Imbach, l'article proposa interpretar la figura de Llull com un representant de la mentalitat laïcal dels segles XIII i XIV. La personalitat i l'obra de Llull esdevenen més entenedores si hom les interpreta a partir de les característiques de l'activitat laïcal de la seva època: importància de la llengua vulgar, les traduccions i la divulgació dels textos, distanciament del mètode escolàstic i interès per la literatura didàctica, política i apologètica.
- Matèries
- Llull, Ramon
Història de la cultura
Traduccions
- URL
- http://ibdigital.uib.es/greenstone/collect/studiaLu ...
|