|
Darrera modificació: 2020-08-04
Bases de dades: Sciència.cat
Vela i Aulesa, Carles, "Aspectes de l'economia d'un domini rural barceloní: la torre Baldovina (1349-1350)", dins: Ferrer i Mallol, Maria Teresa - Mutgé i Vives, Josefina - Riu i Riu, Manuel (eds.), El mas català durant l'Edat Mitjana i la Moderna (segles IX-XVIII): aspectes arqueològics, històrics, geogràfics, arquitectònics i antropològics. Actes del col·loqui celebrat a Barcelona, del 3 al 5 de novembre de 1999, Barcelona, CSIC: Institució Milà i Fontanals (Anejos del Anuario de Estudios Medievales, 42), 2001, pp. 453-478.
- Resum
- Anàlisi del llibre de comptes dut per l'administrador de la torre Baldovina, a Santa Coloma de Gramenet, domini de la Pia Almoina de la Catedral de Barcelona. Conté informació sobre esclaus, servents i bestiar, i les seves malalties i assistència sanitària.
La torre Baldovina o Balldovina és una construcció mil·lenària que encara avui és un dels referents geogràfics de la vila de Santa Coloma de Gramenet. Dins de la sèrie "Extravagants" de l'Arxiu Històric de la Catedral de Barcelona es conserva un petit lligall d'una trentena de folis, de 1349-1350, que conté, segons el seu íncipit, el "Libre de rehebudes i datas fetes per en Pere Fatiu en la torre Baldovina". Tal com el títol deixa entreveure, ens trobem davant el llibre de comptes que l'administrador de la torre, Pere Feliu, va fer durant la seva gestió, el curs 1349-1350. Els comptes es refereixen principalment al que podríem anomenar la "reserva" del domini, aquelles propietats que es gestiona ven directament. Hi apareixen també referencies a terres que diversos pagesos tenien a cens, pero la comptabilitat és basicament la de la torre central i, sobretot, els seus molins. Quina relació tenen aquests comptes amb el mas català? Cree que l'administració directa d'aquesta propietat ha de ser força similar a la que devia tenir un mas coetani. Cal tenir present que els comptes ens mostren com la torre tenia camps que treballava directament, així com hort i aviram i bestiar que criava per a l'autoconsum i la venda. Era, des d'aquesta perspectiva, una "unitat d'explotació agrària", definició bàsica del mas. Com que no es conserven massa comptabilitats de masas medievals, cree que aquests comptes de la torre són una oportunitat extraordinària per veure el funcionament d'una explotació agraria, independentment que aquesta, a més, pogués comptar amb drets jurisdiccionals o d'altra mena sobre altres masas i terres, dels quals, d'altra banda, la font no n'ofereix cap referència.
- Matèries
- Història - Economia
Documentació
- URL
- http://digital.csic.es/bitstream/10261/56882/1/Vela ...
http://www.academia.edu/7551672/Aspectes_de_leconom ...
http://books.google.es/books?id=lZ1lfAnnH7QC&lpg=PP ...
|