|
Darrera modificació: 2016-06-12
Bases de dades: Sciència.cat
Lutz, Alfons, "Der verschollene frühsalernitanische Antidotarius magnus in einer Basler Handschrift aus dem 12. Jahrhundert und das Antidotarium Nicolai", Veröffentlichungen der Internationalen Gesellschaft für Geschichte der Pharmazie, n.f., 16 (1960), 97-133.
- Resum
- 'Un manuscrit del segle XII: l'Antidotarius magnus de Salern, retrobat a la Biblioteca Universitària de Basilea, i l'Antidotarius Nicolai'. L'Antidotarius magnus té unes 1.200 fórmules disposades per odre alfabètic, extretes de fonts gregues i altres, elaborat vers 1100, potser iniciat per Constantí l'Africà i continuat per altres. L'Antidotarius Nicolai en seria un abreujament, potser elaborat per un Nicolau de Farnham, un autor mèdic (obra perduda) que estudià i potser ensenyà medicina a París (primer terç del segle XIII) i fou bisbe de Durham el 1241. Aquesta hipòtesi ha estat represa per Barbaud (1996), "Platearius et l'Antidotaire ...".
- Matèries
- Medicina - Farmacologia
Manuscrits
Fonts
Llatí
- Notes
- Havia estat publicat abans com a "discours à l'occasion de la séance solennelle publ. de l'Acad. à Dubrovnik, 29 Août 1959", l'Haia, Académie Internationale d'Histoire de la Pharmacie (Acta pharmaciae historica de l'Académie Internationale d'Histoire de la Pharmacie, 1), 1959, 36 pp.
|