Benvinguts a Sciència.cat DB, la base de dades de la ciència i la tècnica en català a l'Edat Mitjana i el Renaixement.
Què és Sciència.cat DB | Catàleg d'obres | Sigles | Com citar
Obres | Manuscrits | Impresos | Documents | Persones | Bibliografia | Vocabulari |
Sciència.cat DB voc78 (22 / November / 2024)
|
orxella cos tin Liquen fruticulós de la família de les roccel·làcies (Roccella tinctoria i afins), recobert de pruïna blanca, del qual s'extreia un colorant vermell violaci o blavós que rebia el mateix nom. Les disposicions i ordinacions mercantils, municipals i gremials en regulaven el comerç i l'ús, i els manuals de tintoreria en mostraven l'aplicació. Era emprat en la fabricació de diversos tipus de draps, inclosos els de més preu, com les gramalles. La recol·lecció, als penya-segats marítims poc assolellats on es fa, l'efectuaven els orxellers, que també hi traficaven. A la Corona d'Aragó també era importada de Tunis. Emprat igualment en cosmètica. “Pólvora richa. Pólvora richa que us tendrà lonch temps la cara beila e clara | e blancha [...] prenetz miga lliura de blanc de forment [...] e miga onça de raÿl secha d'urxela e altre tant de perles e de bel crestayl cremat” “Horxella ha <a>ytal la conexença: que sia en geras, e sia trenpada per bona manera; e com hom ne trencha, deu aver color de terra e tantost deu tornar en sa color morada, bona e ardent; e guarda no y aja masa horí” “Mestre de tint, | de full, hurxella, | no aparella | ni fa més tines” “Per fer rosats [...] Per acabar dits rosats, si són 2 draps, 3 liures de brasil y .Iª. rova de orchélia o ful que sia bona. Y búlia lo brasil .Iª. ora primer ab son bany fresc e lavós metra dita horchélia o ful al dit bany, y trenca fort | ab lo bastó e met ton drap, y apunta en redó. E si vols que do a la rosa, met .Iª. escudélia de recuyt en aquel bany y montar-l'as tant com volràs” “Per fer morats de tina [...] Per acabar dits morats, orchela o bon ful, 22 liures per drap; si són dos draps, 34 liures” ETIM.: Del llatí auricilla, 'orelleta', o bé auricella, 'dauradeta' o 'orelleta, potser a través de l'italià orcella. FORMES: orxela; horxela; horxella; urxella; orchela; orchélia; horchélia; hurchélia; orchella; orczella Notes: El DCVB, s.v. orxella, recull els testimonis del manual de mercaderia i de Roig, Espill. Faraudo, el de Roig i el de Joan de Fulgines, Tròtula. Un i altre aporten altres testimonis documentals de lleudes i ordinacions gremials i municipals, el més antic dels quals és el de la lleuda de Puigcerdà de 1288 (DCVB). Gual 1968 i 1981 aporta altres testimonis d'aquest tipus dels segles XIV i XV. Valero, Manual, núm. 4, 8, 21, 26-28 i 30-31, n'exposa l'aplicació tècnica en l'art de la tintoreria a la València medieval, en la secció de l'obra copiada l'any 1497. Bibl.: Cifuentes i Comamala - Córdoba de la Llave (2011), Tintorería y medicina en la ..., p. 252 Altres dicc.: DCVB: Present però incomplet – Faraudo: Present però incomplet Lluís Cifuentes |
