Benvinguts a Sciència.cat DB, la base de dades de la ciència i la tècnica en català a l'Edat Mitjana i el Renaixement.
Què és Sciència.cat DB | Catàleg d'obres | Sigles | Com citar
Obres | Manuscrits | Impresos | Documents | Persones | Bibliografia | Vocabulari |
Sciència.cat DB voc89 (21 / November / 2024)
|
eixenuç alm far his Planta del gènere nigella, de la família de les ranunculàcies. De la vintena d'espècies del gènere, els textos mèdics medievals sembla que identifiquen amb aquest nom la Nigella sativa, dita popularment avui, en català, 'pebreta', 'pebretera' i, potser, 'sanuix' i antigament 'pebrina'. Emprada com a medicament i com a espècia des de l'Antiguitat, al món islàmic i a l'Occident medieval. La part utilitzada són les llavors, semblants al pebre, però de color negre, aspectes que en justifiquen els noms. En dosis elevades és verinosa i mortal. “Exanuç és pebrina. Dix Diazcòridoz que la pebrina és de ssustànçia ssotil e és calent e amarga, e dessequa e escalfa en el terçer grau” “Les coses calentz e sseques en lo terçer grau: alfaltic, anís, azara, gra de ssavina [...] avet, herba de santa Maria, exenuz, asticadus, alls” “Capítol .XII. és de matar les puçes. Si reguen la casa ab aygua cuyta ab exenço ab coloquíntida o ab exenuç o ab foravia o ab ciuralles” “Capítol .XIIII. és de nodrir les abelles [...] e giten davant ella orengua e de la tarongina e de l'exenuç” “e pendràs .Iª. dracma de exenuç, altre tant de alfobles e hun manol de malvins, e la sua lavor” “e en la dita olla ab lo dit levat destemprat metràs estes coses que·s segueixen: primo, alfolbes bé mòltes, exenuc bé mòlt, batafaluga bé mòlta” ETIM.: De l'àrab ax-xenuz i ax-xenuza (Faraudo, a Ibn Wāfid 1943: 191) SIN.: pebrina FORMES: exanuç; exenuç; exenuz; exenuch Notes: Faraudo, s.v. 'eixenuç', "planta mirtàcia, el myrtus pimenta, L. usada en medicina" (identificació que no pot ser correcta), amb quatre testimonis del receptari de misser Joan i del tractat farmacològic d'Ibn Wāfid, que reproduïm revisant-ne la transcripció. Al mateix diccionari, s.v. 'pebrina', és "niella, de grans semblants del pebre". A Ibn Wāfid 1943: 191, a més de l'etimologia indicada, la identifica, en canvi, amb la castellana "ajenuz o neguilla, el Μελάνθιον (melanthion) de Dioscòrides (lat. gith; lat. bot. agrostemma githago), planta cariofilácea parásita de los trigos (cat. niella; franc. nielle, poivrette)". Coromines, s.v. 'pebre', reprodueix la informació d'Ibn Wāfid i la identificació de Faraudo a l'edició d'aquesta traducció. Font i Quer 1961, s.v. 'Ajenuz (Nigella sativa L)', dóna el nom català 'pebreta' sense citar la seva font i en reprodueix les explicacions de Dioscòrides i els seus comentadors, que concreten la identificació de la planta, diferenciant-la de la niella del blat, però també palesen les confusions existents des d'antic. Ibn Wāfid descriu la pebrina en un altre passatge (f. 22va del ms. català). Els testimonis antics que el DCVB recull s.v. 'niella' deuen correspondre a aquesta mateixa planta (Nigella sativa o conreada) o a la variant silvestre (Nigella arvensis i Nigella damascena, cat. niella lluent, flor d'aranya o també niella) més que no pas a la niella del blat (Agrostemma githago), com s'hi suposa. Menys clara aquesta correspondència als exemples proposats per Coromines, s.v. 'negre'. A la traducció catalana de Guiu de Chaulhac, Inventari o col·lectori en la part de cirurgia de la medicina, Traductor: Anònim apareix com "niella" (ms. BAV, Vat. lat. 4804, ff. 61va i 204vb), "cenissum qui és nigella" (f. 173rb), "nigellam" (f. 200rb) i "nigelle" (f. 2003ra). A la traducció francesa de 1890, Nicaise indica que pot tractar-se de la "Nielle, nigella, Nigella sativa, L., et aussi Lychnis githago, Lam." [i.e. Agrostemma githago] (Nicaise 1890: 680), però, en canvi, "Senisson en arabe, ou nielle selon Guy [...] senissa ou neguilla, Nigella sativa, L." (Nicaise 1890: 684). Cfr. també "niella" a Bernat de Gordon, Lliri de medicina, Traductor: Anònim, cap. 21.3, ms. Colombina, 7-4-27, f. 156vb, que a l'original llatí correspon a "nigelle". Les formes "otzemus id est examum" (lat. "extenur" i var. "oxtenur", "exeamus", "extanur"), "ezenum" (lat. "ezenur" i var. "ozemum"), "ozenum" (lat. om.) i "exenis" (lat. var. "exenum") presents a Abū-l-Ṣalt, Llibre de simples medecines, Traductor: Anònim poden correspondre a aquesta planta. La formes 'pebretera' i 'sanuj' [sic] apareixen a la Wikipedia catalana, s.v. 'pebreta', sense indicar-ne la procedència. Carabaza 1994 la identifica amb els cast. 'ajenuz' o 'arañuela' (noms vulgars de la Nigella sativa i de les varietats silvestres), opció que Martí 2012 discuteix inadequadament al fonamentar-se en el vocabulari de Faraudo. Bibl.: Nicaise (1890), La Grande chirurgie de maître ..., pp. 680 i 684 Altres dicc.: DCVB: Absent – Faraudo: Present però incomplet – Coromines: Present però incomplet – Corachan: Absent Lluís Cifuentes |
