|
receptari
subst. m. s.Publicació de la fitxa: 2016-04-16
Darrera modificació: 2016-04-16
Bases de dades: Sciència.cat
far Llibre de registre de les receptes de medicina que, prescrites pels metges, elabora i expedeix l'apotecari. No és una eina terapèutica sinó que té com a objectiu el constituir una garantia de la correcta activitat dels apotecaris i dels metges. Modernament anomenat 'llibre receptari' i avui en dia substituït per recursos informàtics. Per extensió, i només en l'actualitat, qualsevol col·lecció de receptes, mèdiques o no.
“Ítem, altre libre scrit en paper apellat Receptari, là on scriuen los metges”
Vic - ABEV - Arxiu de la Cúria Fumada – ACF-*** (inventaris anònims ***-***) – Inventari, Notarial – 1420, [inventari de béns de l'apotecari Domingo Carbonell], núm. Junyent § 275
[Vic, 1420]
“Ítem, un altre libre del dit art appellat Receptari, descornat”
Girona - AMGI - Col·leccions: Ajuntament de Girona – Llibres de particulars, reg. 62603 – Inventari, Notarial – 5 gener 1454, [inventari de béns de l'apotecari Guillem Coll], núm. 2
[Girona, 1454]
“Hubert lo rech | del costat dret, | ffon lo pertret | he aparell | per lo senat vell | tot revocat, | he reprovat | dels husuraris | e potecaris | llur reçeptari”
Jaume Roig, Magnifich mossen Johan [Espill], v. 14319
[València, c. 1460]
“Veniu, veniu, en Pothecari: | no pensàs en tan gran ballada? | Lexau cristilis, receptari: | vostra botiga s'és plegada | e roba enventeriada”
Pere Miquel Carbonell, Yo, Carbonell, estimant poc la vida, [Dansa de la mort], v. 267
[Barcelona, 1497]
“Ítem, hun altre receptari nou, ab cubertes de pregamí”
Barcelona - AHPB - Protocols notarials – 301/109?, 5-III-1530 – Inventari, Notarial – 5 març 1530, [inventari de béns de l'apotecari Pere Rossell], núm. 18
[Barcelona, 1530]
SIN.: recepter
Notes: El DCVB ("Llibre o col·lecció de receptes") i Faraudo ("Llibre de receptes") només aporten els exemples literaris que també consignem aquí; tot i les definicions insatisfactòries, aquests exemples fan referència al gènere correcte (vegeu a continuació). Coromines (vol. 7, p. 157, s.v. 'rebre') només recull l'exemple del títol del Receptari de misser Joan, que en realitat és el que li va imposar Moliné 1913-1914 a l'editar-lo i no apareix a l'obra, la qual pertany a un altre gènere. Corachan en proporciona una definició més informada ("Col·lecció de receptes de metges"), però no en cita testimonis.
Tot i que, tal com reprodueixen els inventaris de béns citats i els testimonis literaris (també a Valsalobre 2005), el nom tècnic d'aquests llibres era 'receptari' (i el sinònim 'recepter'), sovint hom s'hi referia també amb denominacions més genèriques, en particular la de 'llibre de receptes'. Aquesta altra denominació, encara que podia dependre dels coneixements que tenien els redactors del documents, aliens a l'ofici d'apotecari, a l'època medieval també s'emprava en els mateixos llibres, com és el cas de l'únic conservat, esmentat a continuació. És possible que el tecnicisme 'receptari' s'introduís en una cronologia posterior a la d'aquest testimoni conservat, potser en el segle XV.
Al ser llibres que servien només per a la gestió de l'obrador de l'apotecari, quan deixaven de fer aquest servei eren destruïts. Això explica que, per al període medieval, només se n'hagi conservat un únic testimoni, l'anomenat Receptari de Manresa, el darrer dels que va mantenir l'apotecari manresà Bernat Despujol, per als anys 1347-1348 (ed. a Comenge 1899; i a Cornet - Torras, 2005). A partir d'aquest testimoni medieval i dels que es conserven de l'època moderna (Solsona, ADS, fons Farmàcia Pallarès, descrit a Bach 1984), s'observa que el registre de la recepta es feia en llatí, però que, almenys al de Manresa, la informació complementària (nom del pacient i del metge) s'hi anotava en català.
En la crítica actual, aquests llibres receptari sovint han estat confosos amb els llibres o col·leccions de receptes, que eren instruments terapèutics per a ús dels metges extrauniversitaris o dels àmbits domèstics profans en medicina. Per això, aquests reculls terapèutics també han estat anomenats, per assimilació, comoditat i desconeixement de la font, 'receptaris'. Aquesta denominació, però, tot i que estranya als usos medievals, està consolidada i, en la forma 'receptari mèdic', s'ha proposat emprar-la per al·ludir a aquest altre gènere (Cifuentes 2016).
Bibl.: Comenge (1899), Receptari de Manresa (siglo XIV)
Bach i Riu (1984), "Arxiu de la Casa Pallarès de ..."
Cornet i Arboix - Torras i Serra (2005), El Receptari de Manresa (s. XIV)
Valsalobre (2005), "Apotecaris i receptes en la ..."
Cifuentes i Comamala (2016), "El receptari mèdic baixmedieval ..."
Altres dicc.: DCVB: Present però incomplet – Faraudo: Present però incomplet – Coromines: Present però incomplet – Corachan: Present però incomplet
Lluís Cifuentes
|