Sciència.cat DB

terra de paraire
loc. f. s.Publicació de la fitxa: 2014-10-08
Darrera modificació: 2015-03-09
Bases de dades: Sciència.cat

far tin Substància argilosa formada per una fina barreja de silicats d'alúmina. És de color bru clar, de groguenc a verd clar, o blanquinós, i té molt poca plasticitat. És usada per al blanqueig i desgreixatge de la llana, com a absorbent per a la clarificació d'olis i greixos, i per a llevar taques (GEC).
Marga fina i suau que absorbeix l'oli de les taques (Labèrnia, s. v. 'terra').
Argila esmèctica, mena de terra groga que empren les mares per a curar el foc de les criatures (DCVB s. v. 'paraire', extret de Labèrnia-Salvat, sense cap testimoni).

“[A] tot drap que sia tacat de gres [...] ages de la tera dels parayres e fon-la bé, e com serà fusa, fes que la aygua sea ben calenta e frega-u, e moynt exir-n'à sens dute”
Joanot Valero, Manual de tintoreria, 54
[València, 1497]

“Ages de les aygüesforts ben calentes ab la dita tera de parayre y exir-n'à”
Joanot Valero, Manual de tintoreria, 55
[València, 1497]

SIN.: argila blanca (Nebrija, s. v. 'creta')
terra de batan (GDLC)
esmectita (GDLC)

FORMES: tera de parayre; tera dels parayres

Notes: Únics testimonis documentats
Lat. creta (Labèrnia). Esp. 'tierra de batán' o 'de quitar manchas' (ibid.)

Altres dicc.: DCVB: Present però incomplet – Faraudo: Absent – Coromines: Absent

Lluís Cifuentes