Lucas, frater (fl. ante 1374). Comentari de Dictorum factorumque memorabilium de Valeri Màxim
| Publicació de la fitxa: 2012-03-13
Darrera modificació: 2016-02-28 |
| Bases de dades: | Translat |
| Descripció |
| Autor: | Josep Pujol |
| Identificació |
| Autor: | Lucas, frater (fl. ante 1374) |
| Títol regularitzat: | Comentari de Dictorum factorumque memorabilium de Valeri Màxim |
| Identificació de l'obra: | Codi de Translat: TCM 82.1 |
| Llengua: | Llatí |
| Gènere: | Comentari |
| Observacions |
| L'atribució del comentari a un "frater Lucas, de ordine predicatorum" prové de les citacions que en fa Luca da Penne en el seu comentari a Valeri Màxim, compost entre 1370 i 1378 (Di Stefano (1973), "La Diffusion de Valère-Maxime au ..."), i d'un dels manuscrits conservats ("Ista est fratris Luce glosa", veg. Di Stefano (1980), "La Diffusion de Valère Maxime au ..."). El comentari va ser compost a Avinyó poc després del de Dionigi da Borgo San Sepolcro (amb el qual es relaciona polèmicament). Kaeppeli (1948), "Luca Mannelli (†1362) e la sua ...", Di Stefano (1973), "La Diffusion de Valère-Maxime au ...", p. 224, i Schullian (dins Kristeller - Brown (1960-2011), Catalogus Translationum et ..., vol. 5, p. 331) han suggerit la identificació de l'autor amb Luca Mannelli (1291/1296 – 1358/1362). Si la identificació fos certa, el comentari es podria datar abans de 1344, data de l'accés de Mannelli a la dignitat episcopal (Di Stefano (1980), "La Diffusion de Valère Maxime au ...").
De les citacions de Luca da Penne i dels testimonis pervinguts, es desprèn que el comentari de frater Lucas comprèn només els llibres I-IV i el començament del V de l'obra de Valeri Màxim. Els manuscrits de Valeri Màxim amb el comentari de Lucas copien, a partir del llibre V, el de Dionigi da Borgo San Sepolcro.
Entre els manuscrits conservats de Valeri Màxim amb el comentari de frater Lucas, Di Stefano (1980), "La Diffusion de Valère Maxime au ..." i Dorothy M. Schullian, dins Kristeller - Brown (1960-2011), Catalogus Translationum et ..., vol. 5, pp. 333-334, n'identifiquen dos a la Biblioteca Nacional de Madrid: Madrid, Biblioteca Nacional de España, mss. 7540 i 8818. El primer (7540) és la font de la traducció de Canals (vegeu Valeri Màxim, Llibre de Valeri Màxim, Traductor: Antoni Canals), que va servir-se de les glosses d'aquest manuscrit. |
|