| Publicació de la fitxa: 2011-07-28
Darrera modificació: 2015-02-17 |
| Bases de dades: | Translat |
| Descripció |
| Estat: | bàsica |
| Identificació |
| Autor: | Sèneca |
| Títol regularitzat: | De providència |
| Identificació de l'obra: | Codi de Translat: TCM 113.1.1 |
| Traductor: | Canals, Antoni (c. 1352 – 1415/1419) |
| Llengua: | Català |
| Data: | estimada - 1396 - 1404 |
| Notes sobre la datació: | La traducció està dedicada a Ramon Boïl, governador del regne de València. Boïl va ocupar aquest càrrec entre 1396 i 1404. Per a més precisions, vegeu Observacions. |
| Estat de l'obra: | conservada |
| Forma: | prosa |
| Contingut |
| Conservació: | completa |
| Íncipit |
| Rúbrica inicial: | Pròlech d'aquest libre, apellat “Libre de Sènecha, de Providència” (rúbrica pròleg) |
| Íncipit del pròleg: | Al molt noble mossèn Ramon Boil, governador del regne de València, ffrare Anthoni Canales, dels frare preycadors, indigne mestre en la sancta tehologia, devota e inclinada subjecció. Rumor e querimònia popular que en les curiositats excessives tempta de pugar-se'n al sobiran cel per escudrinyar lo consell de Déu ... (p. 85) |
| Íncipit text: | Una qüestió m'as feta, Lucill, bell dexeble meu: com lo món se regescha per la providència divinal, ¿com hi ve que als bons hòmens se esdevenen mals? La qual qüestió se fóra mils menada com feyam ... (p. 88) |
| Font: | Canals (1935), Scipió e Aníbal. De ... |
| Èxplicit |
| Èxplicit del pròleg: | ... preguar los sants àngels que·us il·luminen lo enteniment e·us inflamen lo cor com legirets lo dit libre. Amén. (p. 88) |
| Èxplicit del text: | ... que no porà respirar ni tirar lo alè. Tot quan és, se cuyta a la mort del hom. ¿E per què havets temos de la cosa que·s fa tantost? Per certes, massa temets. (p. 120) |
| Font: | Canals (1935), Scipió e Aníbal. De ... |
| Materials complementaris |
| Pròleg de l'autor,
traductor o adaptador: | Traductor |
| Text del pròleg: | http://translat.narpan.net/prolegs/3713-Antoni-Cana ...  |
| Altres persones relacionades |
| Dedicatari: | Boïl, Ramon (m. 1407) |
| Transmissió |
| Manuscrits: | Barcelona - RABL - 3-I-7 - 28-35v
Montserrat - BAM - Manuscrits - 993 - 210v-220r
Completa - Barcelona - BC - Manuscrits - 1030 - 1r-23r
Fragmentària - Barcelona - BFAUB - Manuscrits - 573 - f. 137v |
| Bibliografia |
| Edicions: | Bofarull i Brocà (1868), "Opúsculos catalanes", pp. 561-580
Canals (1935), Scipió e Aníbal. De ..., pp. 85-120 |
| Bibliografia: | Condom i Gratacós (1983), "Tradició retòrica en el Libre ..."
Martínez Romero (1993), ""No·m direu que lo dit Sèneca ..."
Martínez Romero (1996), "Antoni Canals, Alonso de ..." |
| Observacions |
| S'ha suggerit que un dels mòbils de la traducció podia ser el desig de Canals de reconciliar-se amb el rei Martí i amb el governador Boïl; en aquest cas, es podria datar cap a 1401 (Canals (1935), Scipió e Aníbal. De ..., pp. 7 i 22-23).
L'antígraf llatí devia contenir errors i glosses, a jutjar per la traducció i l'addició de fragments d'altres obres senequianes i d'altres autors (Canals (1935), Scipió e Aníbal. De ..., pp. 177-179; Condom i Gratacós (1983), "Tradició retòrica en el Libre ..."). Per al pròleg i la justificació de la traducció, vegeu també Riquer - Comas (1964), Història de la literatura ..., II, pp. 450-454, i Martínez Romero (1993), ""No·m direu que lo dit Sèneca ..."). |