Cató. Llibre de Cató (versió 1) [Català]. Traductor: Anònim
Aquesta obra és:
Traducció de: Cató. Disticha Catonis [Llatí]
| Publicació de la fitxa: 2011-07-28
Darrera modificació: 2021-06-16 |
| Bases de dades: | Translat, Gnòmica |
| Descripció |
| Autor: | Lluís Cabré, Montserrat Ferrer |
| Estat: | bàsica |
| Identificació |
| Autor: | Cató |
| Títol regularitzat: | Llibre de Cató (versió 1) |
| Identificació de l'obra: | Codi de Translat: TCM 28.1.1 |
| Traductor: | Anònim |
| Llengua: | Català |
| Data: | s. XIV |
| Estat de l'obra: | conservada |
| Forma: | prosa |
| Contingut |
| Conservació: | completa |
| Íncipit |
| Rúbrica inicial: | Açi comença lo Libre de Cato transladat de lati en pla |
| Íncipit text: | Inici: Com yo hage perpensat en mon cor que molts homens erran en la carrera de bones custumes greument, he ordonat de conseylarlos a gitar de lur error, per so que eyls pusquen hauer la gloria de Deu ...
Primera sentència: Primerament tem Déu. ... |
| Font: | Llabrés i Quintana (1889), Jahuda Bonsenyor: Llibre de ... |
| Èxplicit |
| Èxplicit del text: | ... no sies agreuiat si alcun t ensenya. / No t maraveyls si yo he complida e ordonada aquesta obra en paraules breus, cor la breutat del enteniment ha fets ordonar de dos en dos los damunt dits versos. |
| Font: | Llabrés i Quintana (1889), Jahuda Bonsenyor: Llibre de ... |
| Transmissió |
| Manuscrits: | Barcelona - BC - Manuscrits - 1031 - 185va-191vb
Barcelona - BC - Manuscrits - 309 - A - 22-34 |
| Bibliografia |
| Edicions: | Llabrés i Quintana (1889), Jahuda Bonsenyor: Llibre de ..., pp. 91-119 |
| Bibliografia: | Infantes (1997), "El Catón hispánico: versiones ..."
Cartagena (2004), Cathoniana confectio: a Latin ... pp. xxiii |
| Observacions |
| Versió en prosa. Conté referències freqüents a Salomó i a les Escriptures: o bé cristianitza el seu model llatí, o bé depèn d'una redacció llatina molt cristianitzada, igual que Cató, Llibre de Cató (versió 2), Traductor: Anònim, i a diferència de Cató, Llibre de Cató (versió 3), Traductor: Anònim.
Hi ha una relació evident entre aquesta versió i Cató, Llibre de Cató (versió 2), Traductor: Anònim. El pròleg atribuït a Cató i les breves sententiae es troben literalment en la versió 2 (Cató, Llibre de Cató (versió 2), Traductor: Anònim), i la coincidència literal es manté més endavant: per exemple, el manuscrit Biblioteca de Catalunya 1031 llegeix «No vuyles massa creura a ta muyler quant acusarà o encolparà la tua companya, cor sovén s'esdevé que fembra ahira aquelles persones les quals lo marit ama» (Llabrés i Quintana (1889), Jahuda Bonsenyor: Llibre de ..., p. 99), i el manuscrit Sevilla, Biblioteca Colombina 5-5-5- (Cató, Llibre de Cató (versió 2), Traductor: Anònim) llegeix «No vulles massa ta muller creura en cosa de dupta com de vegades encolparà o acusarà la tua companya, com moltes de vegades s'esdevé que la fembra ahira aquelles persones que el marit més ama» (Closa Farrés (1983), "La versió catalana inèdita dels ...", p. 15). Sense localitzar l'antígraf llatí, no es pot assegurar (com fa Closa Farrés (1983), "La versió catalana inèdita dels ...") que Cató, Llibre de Cató (versió 1), Traductor: Anònim i Cató, Llibre de Cató (versió 2), Traductor: Anònim siguin versions diferents; aquesta segona tendeix a amplificar. A la segona meitat del text, però, les versions se separen més l'una de l'altra. Cap de les dues no és més completa de l'altra (contra el que afirma Closa Farrés (1983), "La versió catalana inèdita dels ..."): en totes dues hi ha omissions, però arriben fins al final (cf. el text llatí de The Latin Library: http://www.thelatinlibrary.com/cato.dis.html  ) |
|