Sassoferrato, Bartolo da (c. 1313/1314 – 1357). Mascaron [Català]
Aquesta obra és:
Traducció de: Sassoferrato, Bartolo da (c. 1313/1314 – 1357). Processus Satanae contra divam Virginem [Llatí]
| Publicació de la fitxa: 2011-07-28
Darrera modificació: 2015-02-08 |
| Bases de dades: | Translat |
| Descripció |
| Estat: | bàsica |
| Identificació |
| Autor: | Sassoferrato, Bartolo da (c. 1313/1314 – 1357) |
| Títol regularitzat: | Mascaron |
| Identificació de l'obra: | Codi de Translat: 17.1.1 |
| Llengua: | Català |
| Data: | s. XIV-2 |
| Estat de l'obra: | conservada |
| Forma: | prosa |
| Contingut |
| Conservació: | completa |
| Íncipit |
| Íncipit text: | Sapiats que com lo fil de Deu fos nat de madona Sancta Maria e anas per terra los demonis asajaren en moltes maneres aquel fil de Deu e estaven molt meravelats daquel que a les devegades per los miracles que li vaien fer avien pensament que fos fil de Deu ... |
| Font: | Bofarull i Mascaró (1857), Documentos literarios en antigua ... |
| Èxplicit |
| Èxplicit del text: | ... Deu e apar que els foren tractados del peccat perque feuen engan no deu a els ajudar ne per lo dit pecat no deuen ne poden aconseguir lome que sia dapnat eternament. Deo gracias. |
| Font: | Bofarull i Mascaró (1857), Documentos literarios en antigua ... |
| Transmissió |
| Manuscrits: | Barcelona - ACA - Col·leccions, Còdexs: Ripoll - 155 - 23-30v
Barcelona - ACA - Col·leccions, Còdexs: Sant Cugat - 83 - 115-124 |
| Bibliografia |
| Edicions: | Bofarull i Mascaró (1857), Documentos literarios en antigua ..., vol. 13, pp. 107-117 |
| Bibliografia: | Riquer - Comas (1964), Història de la literatura ... vol. III pp. 402-403, 407, 512 |
| Observacions |
| Peça per ser recitada com un sermó amb la intenció de justificar la Redempció (Riquer - Comas (1964), Història de la literatura ..., III, pp. 402-403). El nom del diable Mascaron apareix també en una peça assumpcionista (Riquer - Comas (1964), Història de la literatura ..., III, p. 512).
L'obra és el model d'altres textos catalans. En depèn el primer capítol del sermó al·legòric anomenat Les corts generals de Jerusalem, conservat també en un manuscrit del fons de Sant Cugat (Rodrigo Lizando (1985), Les corts generals de Jerusalem, pp. 15-16). Aquesta tradició és present també en el Sermó de la Passió de Felip de Malla (Biblioteca de Catalunya, ms. 466, ff. 10-18), que és és nucli a partir del qual es construeix el seu Memorial del pecador remut (Riquer - Comas (1964), Història de la literatura ... III, pp. 404 i 407). |
|