Agustí d'Hipona [sant]. La ciutat de Déu [Català]. Traductor: Anònim
Aquesta obra és:
Traducció de: Agustí d'Hipona [sant]. La Cité de Dieu [Francès]. Traductor: Presles, Raoul de
Traducció de: Agustí d'Hipona [sant]. De ciuitate Dei [Llatí]
Aquesta obra té:
Traducció: Agustí d'Hipona [sant]. De la ciudad de Dios [Castellà]. Traductor: García del Castillo, Gómez (fl. 1434)
| Publicació de la fitxa: 2010-11-30
Darrera modificació: 2024-07-24 |
| Bases de dades: | Translat |
| Descripció |
| Autor: | Josep Pujol |
| Estat: | bàsica |
| Identificació |
| Autor: | Agustí d'Hipona [sant] |
| Títol regularitzat: | La ciutat de Déu |
| Altres títols: | Exposició sobre lo llibre «De ciuitate Dei» de Sant Agustí |
| Identificació de l'obra: | Codi de Translat: TCM 118.1.1 |
| Traductor: | Anònim |
| Llengua: | Català |
| Data: | 1383 - 1410 |
| Estat de l'obra: | conservada |
| Forma: | prosa |
| Matèries: | Religió - Teologia cristiana |
| Contingut |
| Íncipit |
| Íncipit text: | Veg. Barcelona - BPEB - Manuscrits - 71 |
| Transmissió |
| Manuscrits: | Barcelona - BPEB - Manuscrits - 71 - 1-253v
Barcelona - BPEB - Manuscrits - 72 - 1-133v |
| Bibliografia |
| Edicions: | Alabart "Exposició sobre lo libre De ..."
Tomàs Monsó (2023), La traducció catalana medieval ... - Conté l'edició del comentari de Thomas Waleys, Expositio super libros Agustini «De ciuitate Dei», incorporat per Raoul de Presles a Agustí d'Hipona [sant], La Cité de Dieu, Traductor: Raoul de Presles i traduït igualment al català. |
| Bibliografia: | Poch Olivé (1961), Tres traducciones románicas ...
Wittlin (1978), "Traductions et commentaires ..."
Tomàs Monsó (2023), La traducció catalana medieval ...
Laborde (1909), Les Manuscrits à peintures de la ... |
| Observacions |
| La versió catalana segueix la traducció francesa de Raoul de Presles i conserva la mateixa alternança de text i "exposició".
Els dos manuscrits conservats contenen, respectivament, els llibres II-V i VI-IX del text d'Agustí amb el comentari de Thomas Waleys. Són, doncs, dos volums d'una mateixa còpia que haurien contingut els llibres I-V i VI-X. Segons Wittlin (1978), "Traductions et commentaires ...", p. 538, el manuscrit comprenia originalment quatre volums, i amb tota probabilitat, la traducció abastava els vint-i-dos llibres de La ciutat de Déu (els manuscrits de la versió castellana, derivada de la catalana, en conserven els llibres VIII-XXII; vegeu Agustí d'Hipona [sant], De la ciudad de Dios, Traductor: Gómez García del Castillo).
Una còpia registrada en un inventari barceloní (Tomàs Monsó (2023), La traducció catalana medieval ..., p. 15) conté un èxplicit que coincideix amb el final del llibre X de la traducció francesa i un íncipit que no hi coincideix (ni tampoc amb el de cap llibre intermig). A falta dels primers plecs del manuscrit 71, i de més dades que corroborin l'íncipit de la traducció catalana, es podria tractar d'un hipotètic pròleg perdut del traductor català.
El manuscrit 71 és acèfal a causa de la pèrdua dels folis inicials, i doncs el text comença a la meitat del capítol 11 del llibre II. El primer a donar notícia del manuscrit del Seminari va ser Torres Amat (1836), Memorias para ayudar a formar un ..., p. 688. Contràriament al que creu Wittlin (1978), "Traductions et commentaires ...", p. 538, d'aquesta notícia no es desprèn necessàriament que Torres Amat hagués vist la traducció completa (Torres Amat es refereix a un passatge del comentari a II, 23 [f. 43v], i no, com sembla creure Wittlin, al pròleg de Presles). La pèrdua dels folis inicials és antiga: hi ha una nota de possessió de la biblioteca Episcopal, en lletra del segle XVIII, a l'actual f. 1 (Alabart "Exposició sobre lo libre De ...", p. 268, nota). L'enquadernació dels manuscrits és de 1908. El 1909, el bibliòfil francès Alexandre de Laborde (Laborde (1909), Les Manuscrits à peintures de la ...) en publicà la primera descripció material. Laborde afirma haver vist els manuscrits al taller del relligador i, també, uns capítols anteriors del llibre II, que avui es troben perduts. Per a una descripció completa dels manuscrits, vegeu Tomàs Monsó (2023), La traducció catalana medieval ..., p. 160-184).
El 6 de març de 1383 l'infant Joan escriu al duc de Berry comunicant-li que, entre altres llibres, ha rebut la traducció francesa del text d'Agustí. En una carta del dia 14 del mateix mes, Joan demana al duc dues obres de Raoul de Presles, el Compendium morale de re publica i la Musa (Cabré - Ferrer (2012), "Els llibres de França i la cort ...", pp. 223-224). L'interès de Joan deriva de la versió del text d'Agustí, atès que totes dues obres són citades per Presles en la seva dedicatòria de La ciutat de Déu a Carles V (Bertrand (2013), La Cité de Dieu de saint ..., p. 171). Dos mesos més tard (22 de maig), Joan escriu a l'infant Martí perquè li torni "set quaerns del libre de La ciutat de Deu que vos prestam a Xerta, car bonament no podem fer continuar aquella obra sens los dits querns" (Rubió i Lluch (1908-1921), Documents per l'historia de la ..., II, doc. 274, p. 266). El mes de febrer de 1398, quan Martí ja és rei, demana per carta a l'abat de Poblet que faci acabar una còpia de l'obra que, segons sembla, estava començada.
A nivell textual, la traducció catalana depèn de la traducció francesa. Fou Alabart "Exposició sobre lo libre De ..." el primer indicar aquesta possibilitat, contrastada per la bibliografia posterior. A partir de la comparació amb la tradició manuscrita francesa, Tomàs Monsó (2023), La traducció catalana medieval ... aporta les dades següents: (a) la traducció catalana es va fer a partir d'un manuscrit molt proper a l'original francès, que es trobaria en una posició privilegiada en l'stemma codicum del text; (b) l'exemplar utilitzat pel traductor català era molt proper al manuscrit Angers, Bibliothèque Municipale, 162, que ha estat documentat a la cort del duc de Berry i que conté vuit anotacions marginals en català; (c) l'antígraf de la traducció catalana i el manuscrit d'Angers dependrien d'un node germà del que donà lloc al manuscrit ofert per Raoul de Presles a Carles V (Paris, Bibliothèque nationale de France, fr. 22912), i doncs aquests tres manuscrits es troben aïllats de la resta de la tradició; (d) la traducció catalana presenta, només al text d'Agustí i no a la part corresponent al comentari, una contaminació a partir del text llatí que no es troba en cap manuscrit francès. |
|