Hospital de sant Joan de Jerusalem (orde). Regula de Ramon de Puig
Aquesta obra té:
Traducció: Hospital de sant Joan de Jerusalem (orde). Regla dels frares de l'Hospital de Sant Joan de Jerusalem [Català]. Traductor: Anònim
| Publicació de la fitxa: 2010-11-30
Darrera modificació: 2016-02-28 |
| Bases de dades: | Translat |
| Descripció |
| Autor: | Stefano M. Cingolani, Montserrat Ferrer |
| Estat: | bàsica |
| Identificació |
| Autor: | Hospital de sant Joan de Jerusalem (orde) |
| Títol regularitzat: | Regula de Ramon de Puig |
| Identificació de l'obra: | Codi de Translat: TCM 57.1 |
| Llengua: | Llatí |
| Data: | ante 1153 |
| Observacions |
| Es tracta de la primera Regla, elaborada per Ramon de Puig a partir de materials precedents del monjo Gerard, aprovada per Eugeni III abans de 1153 i revisada entre 1155 i 1160. Amb la caiguda de Sant Joan d'Acre (1291) es van perdre les butlles papals originals, i per això es va enviar una compilació a Bonifaci VIII; el compilador fou Guglielmo di Santo Stefano, del priorat de Llombardia, resident a Sant Joan d'Acre des de 1282, i la compilació contenia la Regla seguida de privilegis, estatuts i establiments, i el codi de disciplina (esgards). Una segona compilació de Guglielmo (1303) va ampliar els Establiments i els Esgards i va afegir altres materials. Aquesta compilació es va ampliant (Daniele di Santo Stefano, 1315), i no es reordena de cap i de nou fins a Pierre d'Aubusson (1489). La primera traducció al vulgar és l'anglonormanda, de finals del regnat d'Enric II d'Anglaterra (1154-1189); altres, perdudes, es deuen al mestrat d'Alfons de Portugal (1204-1206). Es conserva un manuscrit del Pirorat de Navarra de 1314 escrit en occità. Ciérbide (2002), Edició crítica dels manuscrits ..., pp. 24-25, considera que va poder servir en els dominis de la Castellania d'Amposta i el Priorat de Catalunya, i que els manuscrits catalans de Perpinyà, Madrid i Tolosa no es van redactar sinó a partir de finals del segle XIV. Hi ha, però, un fragment dels Estatuts copiat poc després de 1367 (Ciérbide (2002), Edició crítica dels manuscrits ..., p. 118). És possible que la traducció catalana depengui d'una versió occitana com la del manuscrit de 1314, però s'hauria d'investigar. També existien manuscrits bilingües en llatí i francès des de la segona compilació de Guglielmo di Santo Stefano. |
|