Monmouth, Geoffrey de. Història dels reis de Bretanya des de Brut fins a Dunvallo [Català]. Traductor: Anònim
Aquesta obra és:
Traducció de: Monmouth, Geoffrey de. Historia regum Britanniae [Llatí]
Aquesta obra té:
Traducció: Heredia, Juan Fernández de (c. 1310 – 1396). Grant Crónica d'Espanya, llibre III, caps. 6-23 [Aragonès]. Traductor: Anònim
| Publicació de la fitxa: 2010-11-30
Darrera modificació: 2024-07-19 |
| Bases de dades: | Translat |
| Descripció |
| Estat: | bàsica |
| Identificació |
| Autor: | Monmouth, Geoffrey de |
| Títol regularitzat: | Història dels reis de Bretanya des de Brut fins a Dunvallo |
| Identificació de l'obra: | Codi de Translat: TCM 46.1.1 |
| Traductor: | Anònim |
| Llengua: | Català |
| Data: | s. XIV-1 |
| Estat de l'obra: | conservada |
| Forma: | prosa |
| Contingut |
| Conservació: | fragmentària |
| Íncipit |
| Íncipit text: | Vegeu manuscrit |
| Èxplicit |
| Èxplicit del text: | Vegeu manuscrit |
| Transmissió |
| Manuscrits: | Fragmentària - París - BnF - Manuscrits: Esp. - 13 - 83v-97v |
| Observacions: | El 1385, l'infant Joan va demanar a Ramon Alemany de Cervelló “les Cròniques de Bretanya o d'Anglaterra que vós havets”. Podria ser un exemplar de la Historia regum Britanniae. |
| Bibliografia |
| Edicions: | Bohigas i Balaguer (1985), Sobre manuscrits i biblioteques, pp. 178-203 |
| Bibliografia: | Simó (2008), "Les primeres traduccions ..."
Contreras Martín (2013), "La Historia Britanniae de ..."
Perujo Melgar (2020), "La versió catalana de la ..."
Perujo Melgar (2024), "Retraducció de la matèria de ..." |
| Observacions |
| El text conservat de la traducció catalana comprèn només els capítols 5-35, l. 1 de la Historia regum Britanniae. Forma part d'una compilació històrica (vegeu observacions a Gauchier de Denain, Histoire ancienne versió 2, Traductor: Anònim) i no se sap si va existir-ne una traducció completa.
La traducció catalana és font de la versió aragonesa inclosa a Juan Fernández de Heredia, Grant Crónica d'Espanya, llibre III, caps. 6-23, Traductor: Anònim (Bohigas i Balaguer (1985), Sobre manuscrits i biblioteques, p. 179, Fernández de Heredia (1964), La Grant Crónica de Espanya ..., p. 19, Perujo Melgar (2020), "La versió catalana de la ...", Perujo Melgar (2024), "Retraducció de la matèria de ...", pp. 202-203).
L'obra de Monmouth i la Histoire ancienne es troben juntes a la General Estoria d'Alfons X, a la Grant Crónica d'Espanya d'Heredia i en la compilació catalana, i en el manuscrit París, Bibliothèque nationale de France, Fr. 17177; això ha fet pensar que la vinculació entre aquests textos procedeix de França i que la traducció podria haver-se produït a través del francès (Navarro (1999), "Fabula, història i exemplaritat ...", pp. 83-84, n. 7; Simó (2008), "Les primeres traduccions ...", pp. 46-51, n. 11). Vegeu, però, Beda el Venerable, Annals de la Gran Bretanya des de Juli Cèsar fins l'any 731, Traductor: Anònim.
En aquest sentit,Perujo Melgar (2020), "La versió catalana de la ..." avança la data de redacció de la traducció catalana fins a 1370 com a molt tard i postula que no procedeix de l'Estorie de Brutus francesa ni de la traducció castellana inlcosa a la General estoria d'Alfons X, sinó que prové directament del llatí. Així mateix, el text aragonès (almenys la còpia continguda a Madrid, Biblioteca Nacional de España, ms. 2211) deriva de la traducció catalana continguda a París, Bibliothèque nationale de France, esp. 13.
També procedeix de la traducció catalana, segons Perujo Melgar (2020), "La versió catalana de la ...", la versió incorporada a la Grant Crónica de Espanya. Vegeu també Perujo Melgar (2024), "Retraducció de la matèria de ...", pp. 202-203.
Perujo Melgar (2024), "Retraducció de la matèria de ..." estableix que la història de Belín i Brenni al llibre VI de la Grant crónica de los conquiridores d'Heredia prové, en canvi, de la versió castellana de l'episodi a la General estoria del rei Alfons X de Castella. L'abundància de catalanismes en el text aragonès suggereix que el traductor / adaptador del text castellà per a la compilació d'Heredia devia ser català. |
|